El meu fill en Jordi, que de programes, Blogs i fotos en sap un ou, m’ha penjat en el meu Blog la fotografia del Rocar, tal i com el veig cada matí quan hem llevo. Li ho agraeixo, per a mi és més important del que us podeu pensar, per que és un lloc de reflexió màgica, un lloc de descans espiritual i personal. Un lloc on els meus gossos, em donaven la volta per darrera i em llepaven el clatell i l’orella esquerra.
Es un goig tenir uns fills així, on l’hereu sap el que vull i hem fa feliç amb aquest detall. Que jo recordi en Jordi mai m’ha llepat cap orella!!
El proper dissabte portarem fins dalt la biblioteca, l’ordinador i tota la seva parafernàlia, doncs fins ara esta instal·lat en una habitació on el paisatge és escàs en comparació amb la part alta de la casa i dono l’esquena a la única finestra.
Demà hi haurà una poesia. Ara estic cansat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada