divendres, 13 de juny del 2008

QUANTA, QUANTA GUERRA...

Avui he decidit firmar La Pau i l’oblit de tanta i tanta guerra. Ho faig perquè una altra vegada he agafat de la llibreria, un llibre a l’atzar, i la casualitat, m’ha jugat de nou, una mala passada que no em mereixo. He agafat de Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra...
Que no hem vinguin amb més collonades, després de tants anys. Jo que he viscut amb la dictadura, amb la repressió, amb amenaces, amb la por de la merda del franquisme, amb arrest i amenaces de portar-me a Siddi Ifni, de sentir-me encerclat pels “grisos”, de fugides i corregudes... ja en tinc prou. N’estic fins els pebrots. Per acabar, un reportatge avui de TV3 de unes troballes a Gurb d’unes restes tristes i macabres d’uns soldats de l’exèrcit de la
República, de les que es faran anàlisis d’A.D.N. per a trobar de qui són, tornar les despulles a les famílies i trobar un nou protocol per a posteriors troballes. Crec que ja n’hi ha prou.
Quin calvari per a les famílies... si les troben. Jo tenia un cosí llunyà que en la fugida cap a França, sembla ser que va ser assassinat dins d’una cova, pel guia que els portava. No em vull imaginar, una parella de mossos portant un paquetet amb les despulles del meu cosí.
-Un obsequi, vol signar si li plau...
No mercès. Deixem els morts que descansin en pau.
A mi, la memòria històrica –ara- ja no em fa falta. Preferiria un futur amb alegria i un país al cap de 70 anys amb més trempera.
Perquè sinó en Bin Laden, en Witiza i en Carlemany podran venir qualsevol dia....Toc, toc... vinc a reclamar Al Andalus, vinc a reclamar tota la península... passi, passi monsieur Sarcozy, tot seu fins a Castellolí, Castellví, Òdena, tot el que era Marca Hispànica....

3 comentaris:

Marta Cebrián ha dit...

Estic d'acord amb tu, però també crec que en aquest país la transició ha consistit en dir " aquí no ha pasado nada". 40 de dictadura sense que ningú pagui qualsevol responsabilitat, res de res. És més fins i tot els hereus d'aquells salvatges no han abandonat el poder. És natural que hi hagi memòria històrica, que la gent reclami els seus morts, és un deute històric que té l'estat amb les víctimes d'aquella barbàrie.

Carles Casanovas ha dit...

Si Marta, però daixò en fa 70 anys.
Deixem passar en Carlemany i en Witiza, de pas -no n'és tant llunyà-afegim-li tota la guerra Carlista,i el desastre de Cuba, les Filipines,la guerra al Marroc...Que cadescú faci el que vulgui,jo per la meva part, no vull seguir amb la tortura.
He signat la pau. Que hem tornin els papers que el meu pare i mare tenen a Salamanca i als morts deixem-los el repòs per sempre. Petons, fins demà.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

jo he pensat el mateix un munt de vegades, els morts s'han de deixar en pau i s'ha de tenir respecte pel lloc on han mort, no serà que amb l'excusa de la memoria histórica un grapat han vist una "mina"?