dimarts, 5 d’agost del 2008

POSA-LI EL XUMET, ÀLVAR

En el cent i deu
ha arribat un pintor que pinta,
un pintor que pensa,
és un mestre pintor.

En el cent i deu
hi ha un replà sense portes,
dues cases obertes
i un Ford Capri parisenc.

Temps de joves amants,
“escargots” a la Coupole,
“La grand Bouffe au cinemà”,
Cavaller amb la mà als... d’esquitllentes !!,
les mans... sempre les mans
i coloms sempre blancs.

En el cent i deu
xarampions i varicel.les,
sempre Dolors i criatures,
sempre panxes i bolquers.
En Carrero volador
i Franco que no es mor.

Àlvar posa-li el xumet !

Temps de roses i Roselles,
de flors i de colors,
mentre “ l’avi Siset ens parlava”...
i ens ho havia de dir
“la veu tremolosa i trista d’un campanar”
en un Sepharad en blanc i negre
i Torredembarra en el blau.

Ai, amic de seixanta i deu,
deixem-nos abocar
també en els temps passats
i diluir-nos en la pregonesa
de la nostàlgia,
dels sentiments, dels esguards,
de les remembrances.

És com ara ?

És com mai...?

És l’instant d’unes vides,
potser l’espai...

Ai, amic de seixanta i...
en el cent i deu
ha arribat un pintor que pinta,

És amic, mestre i pintor.



Per més informació de n'Àlvar mireu aquí.

3 comentaris:

merike ha dit...

La teva màgia és difícil de entender per a mi:-) Però Àlvar és un gran pintor! Gràcies per a la informació!

Carles Casanovas ha dit...

És un gran pintor i sobre tot un gran
amic. És d'aquelles persones que és
un honor ser amic d'elles.

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Estàs que et surts. Cada vegada l'encertes més i més.

De passada he recordat que a prop de casa meva, fa una pila d'anys, hi havia aparcat un Ford Mustang. Aquell cavall davant el morro m'encisava.

Una abraçada