En el cent i deu
ha arribat un pintor que pinta,
un pintor que pensa,
és un mestre pintor.
En el cent i deu
hi ha un replà sense portes,
dues cases obertes
i un Ford Capri parisenc.
Temps de joves amants,
“escargots” a
“La grand Bouffe au cinemà”,
Cavaller amb la mà als... d’esquitllentes !!,
les mans... sempre les mans
i coloms sempre blancs.
En el cent i deu
xarampions i varicel.les,
sempre Dolors i criatures,
sempre panxes i bolquers.
En Carrero volador
i Franco que no es mor.
Àlvar posa-li el xumet !
Temps de roses i Roselles,
de flors i de colors,
mentre “ l’avi Siset ens parlava”...
i ens ho havia de dir
“la veu tremolosa i trista d’un campanar”
en un Sepharad en blanc i negre
i Torredembarra en el blau.
Ai, amic de seixanta i deu,
deixem-nos abocar
també en els temps passats
i diluir-nos en la pregonesa
de la nostàlgia,
dels sentiments, dels esguards,
de les remembrances.
És com ara ?
És com mai...?
És l’instant d’unes vides,
potser l’espai...
Ai, amic de seixanta i...
en el cent i deu
ha arribat un pintor que pinta,
És amic, mestre i pintor.
Per més informació de n'Àlvar mireu aquí.
3 comentaris:
La teva màgia és difícil de entender per a mi:-) Però Àlvar és un gran pintor! Gràcies per a la informació!
És un gran pintor i sobre tot un gran
amic. És d'aquelles persones que és
un honor ser amic d'elles.
Hola Carles,
Estàs que et surts. Cada vegada l'encertes més i més.
De passada he recordat que a prop de casa meva, fa una pila d'anys, hi havia aparcat un Ford Mustang. Aquell cavall davant el morro m'encisava.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada