dilluns, 15 de desembre de 2008

LA TEULADA



De la meva teulada
hi cauen trossos de cel
amb petits bocins de molsa.
Hi cau el blau
i boires de núvols esfilagarsades,
que baixen abans
que la pluja esdevingui neu,
abans que la neu esdevingui aigua.

De la meva teulada,
també hi cauen bocins d’esperança
i trossos de la mar gran
que donen blau al gris
i llums de vaixell a la ratlla.
Del matí són les set...
m’espera la matinada.

4 comentaris:

rebaixes ha dit...

Que no caigui alguna teula, que amb la seguida de coses que li heu posat, pesa./ la meva mare em deia que el qui molt dorm, poc viu. Veig que sols heu fet migdiada i això tothom ho fa si pot. Bona nit. Anton

Carme ha dit...

Jo crec que només cauen coses bones, d'aquesta teulada.

jacint ha dit...

Benvogut Carles: Jo a les 7 del matí encara dormo. A la meva taulada hi tinc una petitat gotera.
El meu comentari aquesta vegada és molt foll, però, els dies de boira m'assequen les idees. Suposo que em perdones que faci un comentari tan "burro" davant d'una poesia tan bonica. Avui no tinc el dia.
Jacint de Cal Pèsol

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

De qualsevol detall, fas poesia.

Una abraçada