dilluns, 1 de desembre de 2008

T'ESTIMO AMOR


T’estimo amor,
encara que siguis
la meva dona,
encara que el meu cos sigui vell.
Malgrat la meva coixesa,
tots aquests anys han anat llaurant
els solcs de vida
imprescindibles per viure.
Els solcs de la tendresa.

No puc estar sense tu,
sense els teus bons
i mals humors,
i els teus retrets,
perquè et tibo la roba...

Mancant-me l’alè,
del teu respirar
i l’emprenyament
del perquè no hi ets,
...què seria de mi...
En Carles,
el pobre Carles,
sense tu, estimada
amb el fred gelat
i el silenci de la matinada.

T’estimo malgrat
la meva panxa,
els meus seixanta-sis anys,
i a tota una vida
al teu costat.

Simplement això,
volia dir-te una altra vegada,
que no puc viure
sense tu, i jo no sóc res,
lluny del teu cos,
fora de la teva ànima.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Un preciós poema d'amor. Deu estar-ne contenta!

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
merike ha dit...

Has escrit molt bé.
Els meus sentiments per al meu marit són els mateixos!
Comprenc absolutament.
El meu marit és fidel. Pot ser confiat en tot.
De mi cuida.
I el necessito.
Aviat se'l retirarà.
Espero que encara tindrem alguns anys junts.
Però estic agraïda pels que he compartit amb ell ja. Molts anys feliços per a tu i la teva muller!

romanidemata ha dit...

sentir, acceptar sense barreres ni complexes...
salut
(et segueixo maresmenc)

Carles Casanovas ha dit...

Mercès romanidemata, pels desitjos
de salud i pel marcatge...et segueixo...espero que tinguis paciència amb mi, vaig molt lent...

rebaixes ha dit...

Això és un poema d'amor, d'agraïment,de companyia, de...
El trobo divinament preciós, una confesió amb tota regla. Com una abraçada i petó eterns... Sou molt tendre, amic Carles, si avui és per els dos, muller i marit, alguna celebració especial la meva felicitació més cordial. Una abraçada del vostre amic virtual per vosaltres...Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Rebaixes, després de 42 anys de maritatge, sentint-la al meu costat,
he pensat com l'estimava...i és molt.
No, no és cap mena de celebració, simplement he pensat com l'estimo i
com la respecto, malgrat els anys,
malgrat les vergonyants campanyes d'amor lliure i manca d'ètica, jo
proclamo que me l'estimo!
Encara que no estigui de moda.

Assumpta ha dit...

Jo ja en porto divuit!! :-))
I també espero no estar de moda jeje perquè també l'estimo molt!!

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Després de tants anys i de tantes coses, tenir aquests sentiments, és un tresor.

Soposo que la Dolors l'ha llegit, i soposo que la tindrás rendida als teus peus.

Felicitats !!!!