dimarts, 6 de gener de 2009

CAPVESPRE DE GENER I BRASSENS

http://www.di-arezzo.es/multimedia/images/emf/couv/emf100040.jpg

Georges Brassens
400 x 565 - 70 KB - jpg
www.di-arezzo.es



Jo no sé, si la foscor de gener,
és perquè som a hora tardana,
o que els sentiments
s’han confós amb la mar plana
i van blanant-se com la fruita al sol.

La mar és negra ara,
sense vaixells
i sense esteles
sota les estrelles,
d’un hivern que serà llarg.

A la ratlla de França,
més enllà encara...
hi vaig trobar
una esperança,
un petó
i uns llavis estimats.

Remor de mar, esperances de vida,
i el retornar un nou dia.
“Les sabots d’Helène,”
una nostalgia passada
i Margot que no arriba.
“J’attendre le jour et la nuit...
J’attendre toujour...”
Però no tornarà mai més.
Mai més.

Un esclat de vida,
...”ton retour”,
i jo no oblido,
ni el temps que m’ho recorda,
constantment, sempre
a cada instant a París,
a la meva França,
sota al cel tant gris
del país del Nord,
amb la teva absència.
A la teva França,
del meu record.

11 comentaris:

merike ha dit...

Gràcies, he trobat molt bona música!!! Salutacions!

Carme ha dit...

Brassens, sempre Brassens, encara l'escolto ara. I també em orta molts records.

Carles Casanovas ha dit...

Carme, Merike avui fa una tarda ideal
per les remembrances de joventut.
Per a mi als anys 60, quan jo tenia
18 anys, quan jo venia d'una terra
on ens negaven fins i tot la pròpia
història, París va ser el descobriment de la llibertat personal
i emocional.
Jo llavors vaig descobrir el que volia dir "Sempre ens quedarà Paris".

merike ha dit...

Era també a París quan tenia 18 anys!
el 1966 durant 3 setmanes.
Era el temps de Michel Polnareff!!! Love me please love me i La Poupee Qui Fait Non

Carles Casanovas ha dit...

Merike, si ens haguesim trobat a París, podríem haver anat a fer un
tom junts per Montmatre.
En aquets moments esta NEVANT a Tiana ! ! !

jacint ha dit...

Com és que la France tots en guardem records íntims? Jo durant quatre anys, durant el mes d'agost, m'hi passava tot el mes en una escola francesa a Pontoisse. (80 Kms. de París)
Moltes tardes anavem a París i tornavem a les 11 de la nit a Pontoisse.
Et parlo dels anys 1958 al 1962.
Brassens, Piaff i altres chansoniers.
Em fas posar nostalgic. Jacint de Cal Pèsol

merike ha dit...

Tiana és el millor lloc! Cap neu a Hèlsinki.. Bona nit!

Carles Casanovas ha dit...

Jacint,a Pontoise, jo vaig passar uns Nadals tot plens de fred, a casa de Monssieur Rémond, oncle de la meva amiga i pianista d'afecció. Tot
el dia anava movent els dits sens el
piano...era l'any 1962 i jo tenia 20
anys plens de curiositat i d'esperances. 14ºC, sota Zero i un fred que m'escalfava el cor.

rebaixes ha dit...

Vinguin els records, son les fonts de la memòria, descobrints que el ulls ern raig X i les mans
bicicletes per fer tours per la pell... Ai, Carles i Merike i Carme i els demés quins companys més macos que tinc a la vora que ens uneixen a tots en una abraçada volent retornar al ca´m dolç, suau, inquiet dels anys joves. En les yemes dels dits sento els pàlpits i en els ulls la descoberta del teló del nostre teatre particular. Anton,

Carles Casanovas ha dit...

Rebaixes, Antón de l'ànima, un dia
baixaré fins a La Torre de L'Espanyol, tinc ganes de conèixer
aquest geni, vigilant de Les Terres
de l'Ebre, esperem però una mica el
bon temps...que et sembla ?

sticker ha dit...

Although we have differences in culture, but do not want is that this view is the same and I like that!
age of conan power leveling