dimecres, 28 de gener de 2009

EL CELLER D'EN VENANCI


En Venanci, és el nostre oncle, és un home savi. És un jove a punt de complir noranta-sis anys, que té un celler on diu hi guarda la mistela més bona de les Espanyes, una mistela de 1960. Puc certificar que jo no n’he tastada mai de tant exquisida i bona.

També puc asseverar que buscant per allà sota, n’he trobat una botella de 1948, que seria un delicte obrir-la.
També hi té més d’un miler de botelles de Cava, Bimblanc, Ratafía, Teulada, Vi Ranci, Vinagre, Aiguardent i altres delicadeses preparades per a la posteritat i pel proper cel, mentre la gata em vigila que no faci alguna malesa.
- No et preocupis gateta, no faré cap disbarat. I en sortiré sense tentinejar agafat a la barana. Dalt a peu pla, cercaré l’origen de l’univers dels cellers de pagès.

8 comentaris:

menta fresca ha dit...

Tant el tiet com el celler, dues veritables joies. Quina sana enveja em dons amb tant de bé al teu voltant, home afortunat. I com m'agrada de llegir aquestes belles histories( si belles i velles).

rebaixes ha dit...

Ja t'ho diu la Mentafresca, que ets un home afortunat de tenir un celler, celler, no una boteta plena a base d'obrir botelles de supermercat. M'has fet recordar quan de solter, quan nevava muntava'm una processor o jubileu pels cellers que aleshores hi havia a la Vilella Alta, Priorat i allò era una delícia,... I mai ens varem emborratxar, clar que la menja també era per fer passar el fred. Ara obren això del cava i els sembla que son els reis, i les misteles, malvasies, bimblanc ( esteniem els raims en un canyís al sol, Un any feia 32 graus de dols, era mel, ni va bullir), Quants records, i vi ranci el tiravem al foc i feia un flameral com alxò que fan amb el rom,,,
Ens recordem de massa coses... i bones, sanes.. Paro. Anton.

Assumpta ha dit...

Ostres, que maco!!

Jo no sóc gens entesa en vins... gens ni mica, però llegir com ho expliques ja m'agrada :-)

Us heu fixat com brillen els ulls de la gateta? :-)

tiatia ha dit...

Noranta-sis anys???? Em sembla que no, que n'hi poses uns quants més.

Carles Casanovas ha dit...

És una delícia parlar o discutir amb
el tiet, perquè és un home que ho sap
tot. Primer perquè te la saviesa dels
vells i segon perquè te la força i la convicció dels joves. Probablement, és l'home més llegit"
que conéixo.Sap de tot i no admet mai una rectificació de les seves conviccions filossófiques.
És creient practicant i molt culte i tradicionalista. Tradicionalista i revolucionari...és en Venànci, és el Tiet !

Assumpta ha dit...

Caram, tal com el presentes, m'encantaria conèixer-lo!!! Creient, practicant, tradicionalista i revolucionari :-))

- assumpta - ha dit...

L'Oncle Venanci i el Celler, dos tresors inigualables pel que expliques!
Quina joia poder gaudir d'una sobretaula amb l'oncle ... i mentre, anar-se delectant amb una copeta d'aquesta mistela ...
Tot un luxe, de ben segur !!!
;)

jacint matas abril ha dit...

Això de la Mistela em recorda la meva primera "trompa" a casa de la meva avia. A Can Baratau hi vivia la meva avia paterna i tenien celler de vi. Un dia un cosi meu i jo ens vèrem amagra al celler i vàrem descubrir una "boteta del recó" d'un vi dolç. Amorrats a l'aixeta vàrem fer una bona "mamada" i ens van trobar estabornits a terra.
Travesures de nens (tenia 6 anys).
Jacint de Cal Pèsol.