També puc asseverar que buscant per allà sota, n’he trobat una botella de 1948, que seria un delicte obrir-la.
També hi té més d’un miler de botelles de Cava, Bimblanc, Ratafía, Teulada, Vi Ranci, Vinagre, Aiguardent i altres delicadeses preparades per a la posteritat i pel proper cel, mentre la gata em vigila que no faci alguna malesa.
- No et preocupis gateta, no faré cap disbarat. I en sortiré sense tentinejar agafat a la barana. Dalt a peu pla, cercaré l’origen de l’univers dels cellers de pagès.
8 comentaris:
Tant el tiet com el celler, dues veritables joies. Quina sana enveja em dons amb tant de bé al teu voltant, home afortunat. I com m'agrada de llegir aquestes belles histories( si belles i velles).
Ja t'ho diu la Mentafresca, que ets un home afortunat de tenir un celler, celler, no una boteta plena a base d'obrir botelles de supermercat. M'has fet recordar quan de solter, quan nevava muntava'm una processor o jubileu pels cellers que aleshores hi havia a la Vilella Alta, Priorat i allò era una delícia,... I mai ens varem emborratxar, clar que la menja també era per fer passar el fred. Ara obren això del cava i els sembla que son els reis, i les misteles, malvasies, bimblanc ( esteniem els raims en un canyís al sol, Un any feia 32 graus de dols, era mel, ni va bullir), Quants records, i vi ranci el tiravem al foc i feia un flameral com alxò que fan amb el rom,,,
Ens recordem de massa coses... i bones, sanes.. Paro. Anton.
Ostres, que maco!!
Jo no sóc gens entesa en vins... gens ni mica, però llegir com ho expliques ja m'agrada :-)
Us heu fixat com brillen els ulls de la gateta? :-)
Noranta-sis anys???? Em sembla que no, que n'hi poses uns quants més.
És una delícia parlar o discutir amb
el tiet, perquè és un home que ho sap
tot. Primer perquè te la saviesa dels
vells i segon perquè te la força i la convicció dels joves. Probablement, és l'home més llegit"
que conéixo.Sap de tot i no admet mai una rectificació de les seves conviccions filossófiques.
És creient practicant i molt culte i tradicionalista. Tradicionalista i revolucionari...és en Venànci, és el Tiet !
Caram, tal com el presentes, m'encantaria conèixer-lo!!! Creient, practicant, tradicionalista i revolucionari :-))
L'Oncle Venanci i el Celler, dos tresors inigualables pel que expliques!
Quina joia poder gaudir d'una sobretaula amb l'oncle ... i mentre, anar-se delectant amb una copeta d'aquesta mistela ...
Tot un luxe, de ben segur !!!
;)
Això de la Mistela em recorda la meva primera "trompa" a casa de la meva avia. A Can Baratau hi vivia la meva avia paterna i tenien celler de vi. Un dia un cosi meu i jo ens vèrem amagra al celler i vàrem descubrir una "boteta del recó" d'un vi dolç. Amorrats a l'aixeta vàrem fer una bona "mamada" i ens van trobar estabornits a terra.
Travesures de nens (tenia 6 anys).
Jacint de Cal Pèsol.
Publica un comentari a l'entrada