divendres, 23 de gener de 2009

LA LÀMPADA MÀGICA


Tenia la taula de treball en un complert desori, la Dolors va dir-me que m’hauria de caure la cara de vergonya. Té tota la raó i en una caixa grossa de cartó he endinyat totes les fotos que no he estat capaç d’ordenar. Ara la taula és neta, però el meu cervell també, no sé per on començar. Estic com el meu fill en Jordi en les Cròniques de sota El Mugró.
Ara em venen ganes d’obrir altre cop la caixa de cartró i que surti altre cop, com en el conte de Les Mil i una Nits de l’Aladí, al mig d’una boira de fum, el Geni dels Desitjos i em torni la inspiració poètica que ara em manca. És que tot és tan prosaic...

9 comentaris:

menta fresca ha dit...

has prova de fregar aquesta làmpada màgica i demanar-li la inspiració al geni que, de ben segur et sortirà de dins?

rebaixes ha dit...

Tornat a pentinar, qui sap si fent la ratlla s'obre el lloc de l'inspiració.
Això d'acumul·lar papers i llibres i fotos i tonteries crec que passa a molts. Jo a la mestressa no li tinc por per aquests detalls, no, no toca res mai, ara algun crit que s'esvaeix quan surt del lloc. Però la filla si la deixo que hi possi les mans, bueno? després em toca xiular per trobar el que jo malendressat trobo, i es veritat que fins se t'envà la inspiració... Coses del nostre negoci... Bona nit, company i amic.Anton.

zel ha dit...

Carles, només et passa amb la taula de treball? Quina sort, a casa és tot un mig desori...i mira, qui no li agradi, que es posi a feinejar...lavors no sé on són les coses, necessito veure-les!

Petons, maco!

- assumpta - ha dit...

He de reconèixer que sóc de les que cada cosa te el su lloc ... i és clar, no tothom pensem igual !
Ara, que ja et dic que fa temps que jo també busco el Geni dels desitjos o bé una Vareta màgica ... i res de res. Haurem de seguir buscant. I per la inspiració tranquil, que quan no la busquis de ben segur ella et trobarà a tu !

Assumpta ha dit...

Jo sóc el desordre fet persona... i no hi ha res a fer. El meu marit ja ho té assumit i l'únic que no permet que li desendreci és la taula del "seu despatxet"... i allò ho respecto, clar... jeje... però em moriria de vergonya si ara veiessiu el meu sofà (hi ha una bossa (un bolso, perque ens entenguem), una agenda, una bossa de plàstic gran plena de llanes i un tros començat de jersei que m'estic fent... a sobre la taula del menjador unes quantes capses (obertes o tancades, no sé com han quedat) de rotuladors, llàpissos de colors, etc... i àlbums de fotos, llibretes... i la tauleta del "meu despatxet" és el caos.

No defalleixis Carles :-) Mira a la Dolors amb un gran somriure i torna a treure tot el contingut de la capsa :-))

Molt xules les estanteries, son de casa teva? :-))

Carles Casanovas ha dit...

Si Assumpta,son un petit troset dels meus prestatges. A casa hi tenim un
munt de llibres. El paleta que ens va
fer la casa -en el segle passat- ens va dir, que mai no caurien i és veritat. El pes de les lletres, encara no les ha fet caure, però jo
cada cop sóc mes vell, prefereixo més
escriure que llegir.
La meva mansarda-despatx és immensa per les meves necessitats. La Doloretes,la fa servir també d'estenedor. És tot un caos magnífic !

Assumpta ha dit...

Sempre m'han agradat aquests prestatges així... i m'agrada molt com ho tens posat (es veu molt endreçat, eh?)

I això del "caos-magnífic" m'ha encantat!! Si em permets algun dia la faré servir aquesta expressió :-)

En tot cas, és bo que en una parella al menys un dels dos sigui endreçat :-) En el meu cas és el meu marit (que ho és molt, però com m'estima també molt, per això aguanta el meu desordre... escrit així em fa sentir fatal... crec que hauré de millorar una mica)

He clicat sobre la foto i l'he fet gran i he mirat els teus llibres jeje... i m'agrada molt la caseta blanca amb les portes i finestres blaves. Jo també tinc algunes casetes i com són al despatxet del meu home estan ben posades :-))

Assumpta ha dit...

Ai, perdò, que he posat portes i finestres blaves i m'he deixat "i verdes" i quan ho anava a arreglar, he perdut la connexió (no sé si serà aquest vent esfereïdor que bufa sense parar ufff)

jacint ha dit...

Que posant massa ordre no s'esborri la teva vena poètica. On aniriem els teus seguidors sense la poesia o prosa sublim que ens ofereixes.
Massa ordre és perillós.
Jacint de Cal Pèsol