Jacent i en pau
sota la gran pinassa,
he vist el gran blau,
he aclucat els ulls
i m’endinsat vers el sempre.
L’atzur
em porta al verd,
el verd tapa al blau,
mentre la gran tija
aprofondeix l’infinit.
Déu, on sóc,
què hi faig
en aquesta minça terra,
escoltant els batecs del teu vent
i la remor dels teus arbres.
Doneu-me Senyor,
temps per descobrir,
hores per albirar
i amor per compartir.
sota la gran pinassa,
he vist el gran blau,
he aclucat els ulls
i m’endinsat vers el sempre.
L’atzur
em porta al verd,
el verd tapa al blau,
mentre la gran tija
aprofondeix l’infinit.
Déu, on sóc,
què hi faig
en aquesta minça terra,
escoltant els batecs del teu vent
i la remor dels teus arbres.
Doneu-me Senyor,
temps per descobrir,
hores per albirar
i amor per compartir.
Foto: Oriol Casanovas
1 comentari:
Portem dos dies que els blogs estan encallats i que res no funciona!
I així és un plaer encara més gran veure posts nous.
Les teves combinacions de blaus i verds són encisadores.
Publica un comentari a l'entrada