divendres, 6 de gener de 2012

EL PES DE LA FAMÍLIA


Quan tots estàvem contra en Franco estàvem millor, o al menys, pensàvem que tot seria més bo. Somniàvem en un futur que segur arribaria. Vèiem França tan propera, que ens pensàvem que un dia seriem Europa, la nostra amiga. “El coche más premiado de Europa”, diu la propaganda del GS.

Tothom tenia feina i podíem pujar quatre fills i una sogra sense temor, tots érem una colla de banaus. Però vam pujar un país, vam reconstruir una pàtria treballant més hores que un rellotge. Recordo que mai vaig comptar el meu treball. S’havia de fer i es feia. Arribava a casa cansat, però no ens feia por el futur. Quan acabava la darrera feina a Cadis a les set de la tarda, agafava el meu GS, i d’una tirada fins Tiana... sense autopistes!

Jo crec que els d’aquella generació no estàvem equivocats i penso encara que si tornés a viure faria el mateix. La llàstima és que no tinc més temps. Tinc la mateixa confiança i les mateixes ganes de treballar. El que em manca ja, és temps per dedicar-vos.

Animeu-vos, sé que és dur, jo ja ho he passat tres vegades per aquest tràngol. No deixeu que el desànim niï en els vostres cors. Som un gran petit país, diferent a tots els altres, ara ho veieu... El ministre d’economia ex delegat de Leman Brothers el banc que ha provocat aquest merder, i la “catalana” Chacon”, que vol ser la cap del “Partido Socialista Obrero ESPAÑOL”.

Son les dotze de la nit, me’n vaig a dormir. Els Reis han de fer la seva feina.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Que et portin moltes coses els Reis, Carles. Em sembla que t'has portat sempre molt bé! :)

Joana ha dit...

Busco l'escletxa, però no la trobo.

rebaixes ha dit...

I el nosre patimen no valia res... I ens sentiem contents de patir i prosperar fins que un dia ens varen trair... No et vull contar tot el meu, no cal, saben el teu saps el que passava a tots, erem bojos pel treball, per fer, per subsistir i ara volen arreglar el que han espatllat roban i ara no troben els lladres ni els diners... Ho deixo, ja saps el meu pensament que no difereix en res del teu.
Gràcies pel que fas per mi, tu també necessites companyia... Q

Assumpta ha dit...

I tant... les hores que treballava el meu pare! A dos llocs, de dilluns a dissabte...

Les teves paraules m'arriben al cor... sou lluitadors. En vull aprendre!