dijous, 12 de juliol de 2012

LA MOLÈCULA DE L’AMOR


 Resulta ser que tot el bo entre tu i jo, entre vosaltres les dones i un servidor, no és pas per l’amor, ni per proïsme. És per la molècula de l’amor, és per l'oxitocina. Que dir-te t’estimo és quasi bé el mateix que dir-te oxitocina del meu cor. Si ho vols fer més libidinós i barroer, més carnal, pots dir-li també feromona del meu hipotàlem, el teu baf em produeix contraccions a la meva glàndula pituïtària i també a la teva...

Em farà falta però amor, una dosi suficient de magnesi i de colesterol, elements insubstituïbles perquè és sintetitzi correctament una bona dosi  d’oxitocina. Ara a les meves velleses ardents, per fi descobreixo que el colesterol és cosa bona, com deia una gran amiga meva, és “alça-piu”, com la menta que porta el magnesi. Ara sé perquè la meva dona posa aquesta herba als cargols, i pernil, i botifarra ... és un parany que li va ensenyar sa mare la iaia Rosa, per poder-me seduir.

He estudiat massa química, hauré  de dedicar-me a la política ...

Foto del Google

4 comentaris:

Carme ha dit...

Visca l'oxitocina, carles! Sense ella no som res... :D

rebaixes ha dit...

No la malgastis, que la fura en necessita o sino el conill... Això del cau es veu que necessita tsmbé productes químics. Ja hio dic que som mineral i aigua que al barrejar-la... pensa. Anton.

Joana ha dit...

Si no fos per l'oxitocina! Que seria aquest món!

Assumpta ha dit...

Ostres, i tan lleig que és aquest nom d'"oxitocina"... i, si no fos per ella!! :-DD

El que jo veig és que aquest dibuixet que has posat és clarament blau i grana... :-DD