dimecres, 18 de juliol de 2012

SUPERÀVIT



Tercera persona del singular del pretèrit perfecte d’indicatiu del verb llatí “superare”... excedir, superar, vèncer. En temps passats s’emprava aquest vocable, per a significar l’excés dels ingressos sobre les despeses. En temps pretèrits era bastant corrent que hi haguessin països que en tinguessin. Actualment és un mot que només empren la gent tendenciosa, sense cultura i normalment àcrata amb “rastes”, tirabuixons o be pelats al zero.

Els ministres i consellers prefereixen utilitzar paraules més assenyades com prima de risc, PIB, deute controlat, avals, G-8, G-20, retallades, ajusts, privatitzacions, Consejo de Política Fiscal, Montoro...., és un llenguatge més culte.

korinthostv.blogspot.com


   

4 comentaris:

Joana ha dit...

Superàvit, uf, quina paraula tan bonica i tan difícil d'aconseguir!

Carles Casanovas ha dit...

Joana, superàvit, com diria la meva neta és molt DIFÂCIL, només s'ha de gastar menys del que entra. En català pur és "no estibar més el braç qu la mànega". oi?

zel ha dit...

Sí, Carles, però quan tens més dels teus dos braços que no és que estirin, sinó que necessiten...què fas?

rebaixes ha dit...

Jo me'n vaig a meditar al Mont-sant, que per sallà dins a Madrid ja s'explica el Mont - Oro, ajudat per la Guinda del pastel que han fabricat entre tots els poli... Ara com que el pastel el dirigeix un mascle... doncs mira li han dit tu GUINDOS puja a la ruleta i a veure a on arribes... Sobre tot que BANK - KIA tingui uns quans messigons per que s'entretinguin un RATO... Bé que sembla que hi han bastants RATO - lins que han rosegat tots els papers que tenien al CAIX-o de Madrir i ara no saben com presentar-se als preferents... Jas teni un bon bsatibull, Carles, no riguis que l'eixidiu no aguanta i goteja... Res, que tenim una colla de marranets que ens manen i ara es volen rentatr les mans... Quina camarilla... Anton.