Això no és la selva,
només una fulla de palmera.
Al meu jardí hi ha,
tots ho sabeu,
un garrofer vell.
La veïna va llençar
una palmera també vella,
...em llençareu també a mi?
també en sóc de vell.
la meva esposa
va preguntar-li al garrofer...
- t’importa que et posi
una veïna tropical...?
I
la selva al seu costat.
I l’arbre, vell ara
n’està orgullós del seu
fill palmífer...i veu
com creix i creix,
però jo m’estimo més el garrofer.
Arbre de fortes
i fràgils branques,
i de bells i vells records.
FOTO: JORDI
1 comentari:
serà la protecció del pare garrofer, la dolçor de la mare Dolors i tota la familia que us envolta, qui fa que en el vostre jardi res quedi malmes...i si mireu de plantar-m'hi a mi també, sota el garrofer? prometo no fer soroll, amb que em vingeu a veure de tant en tant, en tindré prou...
Publica un comentari a l'entrada