Era una dona lliure,
era una mare lliure,
en un temps republicà,
on les dones eren dones
i on les llibertats començaven,
a madurar,
on el viure,
era esperança
i les esperances
eren sucoses i dolces
fruites del gran arbre
del bé ... i del mal.
Després d’això,
res mai va ser igual.
Aquest poble va perdre
la innocència dels justos
i la memòria
dels seus infants.
La teva mirada, Maria,
honesta, segura,
de mare que sempre espera,
de dona que sempre estima,
de femella valenta.
La Júlia, la més gran,
amb cuetes rialleres,
na Maria Rosa,
cara rodona i feliç,
com ara... germanes.
Quasi...
en l’ eternitat.
en un temps republicà,
on les dones eren dones
i on les llibertats començaven,
a madurar,
on el viure,
era esperança
i les esperances
eren sucoses i dolces
fruites del gran arbre
del bé ... i del mal.
Després d’això,
res mai va ser igual.
Aquest poble va perdre
la innocència dels justos
i la memòria
dels seus infants.
La teva mirada, Maria,
honesta, segura,
de mare que sempre espera,
de dona que sempre estima,
de femella valenta.
La Júlia, la més gran,
amb cuetes rialleres,
na Maria Rosa,
cara rodona i feliç,
com ara... germanes.
Quasi...
en l’ eternitat.
4 comentaris:
la mare està contenta del que has escrit Carles, segur.
I vista la carona de la Maria Rosa, us asembleu molt, ho has vist?
Quanta raó, quant d'amor, quanta veritat hi ha en aquests versos que has escrit, amic.
Vica el nostre poble, visca la nostra gent, visca la nostra llengua!!
I Visca la República Catalana !!
Espero els temps republicans per a tu, Carles! Quina foto tan bonica d'una mare afectuosa amb les filles adorables. Realment gaudeixo de les teves fotos dels temps vells, són molt especials.
Petonets!
Hola Carles,
Quins versos més bonics. Que bé que escrius.
Una delicia llegir-te.
(per cert, mira d'arreglar allò que et vaig comentar. Quan deixes el comentari a un post i cliques el teu nom, no es pot accedir al teu blog)
Publica un comentari a l'entrada