divendres, 25 de juliol de 2008

JULIOL


Avui,
la meva merla
no canta, està ofegada
per la xafogor
d’aquest juliol
ple de llamps
i de calitja agafallosa.
Xerriquen les cigales.
I penso amb tu,
Malgrat, les meves
senils velleses
i malgrat
les ànsies presents
de records mai oblidats,
de migdiades impossibles
i de desigs de futurs
que mai no vindran...
Malgrat tot,
malgrat el pas del temps,
malgrat els temps passats.
Xerriquen les cigales...
i penso amb tu.
Amor, penso amb tu,
i xerriquen les cigales.

8 comentaris:

Marta Cebrián ha dit...

consti que sa foto l'he feta jo.

menta fresca ha dit...

d'això...ja tornaré...

Carles Casanovas ha dit...

D'acord Marta, estimada filla, Sa foto l'has fet tu, jo volia posar-ho,
però només la teva estimada sogra,
ho va oblidar. Més tard quan vinguis
a dinar ho arregles i em fots l'escàndol corresponent a canvi de
un bon "fideuejat", que fera la Doloretes per a dinar....No vinguis
tard !!

menta fresca ha dit...

ja torno a ser aquiiii.
la teva merla et deu de fer el salt amb la que, supodament, tu em cuides, si la meva, que no te'n recordes l'abi?

menta fresca ha dit...

bé, volia escriure suposadament em cuides tu, si home, la merla que em volies presentar i es feia l'estreta, recordes el tip de riure que ens vàrem fer? ;-)

merike ha dit...

Un poema preciós, Carles! Puc sentir la xafogor i sentir les cigales..

moni ha dit...

qué bonito...tot plegat...

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

El cant de les meerles es preciós.
El teu poema, encara més

Una abraçada