dissabte, 8 de novembre de 2008

CIRERETES DE PASTOR




Els amics són com l’aigua,
el pantà com l’amistat.
Cireretes de pastor
aliment raspós i dolç,
de la mà de la vida,
a la mà del temps
que mai es para.

Amic, amic i amic
al principi de les nostres
velleses, al principi del final
es bo sentir-se jove,
i pels camins d’en Serrallonga,
pujar fins a Rupit,
passejar-nos pels antics temps,
tot retrobant els vells amors
i les antigues cabòries...
Tot fent ballar el pont nou
d’un projecte de vida,
que fa molts anys vam dibuixar.

A Vilanova de Sau,
on hi té una Plaça en Serrallonga,
podeu dinar-hi com uns reis,
a la Cuina de la Cèlia...
sopa de fredolics, cap i pota,
i mató d’ovella,
tot escoltant Primavera a N. Y.
per Na Martirio, en jazz del bo,
mentre per fora hi cavalca
el bandoler,
per la sisena avinguda de Vilanova.

Avui hem retrobat
les aigües perdudes,
les aigües begudes,
les aigües malbaratades
per la gent de sota el Mont dels Jueus,
i les hem guardades en la memòria
dels sentiments i dels temps,
mentre baixavem
tardor avall,
cap a la Vall de Santa Pau.
Colors de tardor, vermells de bedoll...
Tornem a casa.


Als meus amics Enric i Cisco...que ens duri...


6 comentaris:

rebaixes ha dit...

Jo també hi venia, i encara que no hi veia, escoltava les vostres converses tant ben dibuixades com en mapa del temps de recoreguts llunyans però perdurables amb la dolçor granulosa els mugronets rojos que la natura ens ofereix quan pasturem amb fantasies dins nosaltres, plenes de records vells i sensasions noves i amb la carìcia de la presència dels amics que ens escalden el brou al pa torrat per que el fumet ens aleni com noves il·lusions que tenim a tocar./Quina tira més bonica heu deixat desbranant-la com rajolí de font que el parem amb la nostra oberta boca per satisfer-nos. gràcies per el que ens doneu com amic.Anton.

Carme ha dit...

Escenaris de la meva infantesa i joventut. Sempre m'agrada tornar-hi. Espero que si que l'amistat us acompanyi sempre.

jacint ha dit...

Carles: M'has posat sentimental. He recordat els temps que ens "patejavem" les Guilleries amb els "Minyons Escoltes", els "Llobatons",les "Daines" les "Caravel.les i Guies Sant Jordi". Parlant sempre de valors, de patria, de bona obra, de "sempre apunt". Fent estimar Catalunya. En vàrem saber prou de padagogia?
Jacint de Cal Pèsol

menta fresca ha dit...

i a mí m'agradaria saber que, el llibre per anotar les teves vivencies fos qui conserva aquests escrits, si, el mateix, el que us vaig donar aquell dia...

merike ha dit...

Tots nosaltres semblem que li doni llibres:-) Espero que sempre romandrem amics!

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Us felicito. L'amistat, la veritable amistat, no hi ha rés que la superi.

Una forta abraçada a tú i als teus amics