divendres, 21 de novembre de 2008

L'ARC DE SANT MARTÍ SOBRE EL ROCAR


Sobre El Rocar,
colors al cel,
dels fills de Déu,
escala cap l’infinit,
dels fills de l’home,
camí d’esperances
i remors d’eternitats.

El meu Rocar,
és el rebedor
abans de pujar el camí,
cap l’eternal Pare
i començar un nou univers
de terbolins, forats negres
i velles galàxies.

Com heu vist,
en el meu Rocar,
sobre la Casa Alta,
hi neixen tots els colors.
I hi viuen totes les fades
i tots els follets
dels nens macos de Tiana.

Foto: Jordi

9 comentaris:

menta fresca ha dit...

Amén poeta, que vol dir si Pare.

rebaixes ha dit...

Que vos agrada el vostre poble, és nota, no ho podeu amagar...
Us llegeixo amb gust, jo em complico més en l'escrit.Però es que surt així.Que hi faré./ Crec que em trobat aquí el summum, el que un no espere. Aprofitem-ho, noi,Anton.

Carme ha dit...

Una gran sort i a la vegad a una gran saviesa, aquesta felicitat de gaudir del que tens tant a prop.

Carles Casanovas ha dit...

Si Menta, si Antón, si Carme. En soc
un enamorat del meu poble, de la seva gent, dels amics, del meu paisatge,del meu mar, dels meus núvols, de la meva pluja, del meu
o de la meva....
Suposo que avui el meu fill,en Jordi
vindrà i em penjarà una foto del
Rocar, vist des de la mansarda, que
n'és el meu mirador i la meva joia !

TERE ha dit...

Et convido a veure demà "Els salt de la reina mora" per que recordis vells temps.(Tu superes al Marcelí de la ràdio).

merike ha dit...

Carles, tens una vista bonica a l'arc de Sant Martí meravellós. Petonets, el meu amic Poeta!

jacint ha dit...

Carles: No pares de dir-nos coses boniques. L'arc de Sant Martí un do de Déu i l'escala cap a l'infinit pels pobres mortals. Quines metafores més ben trobades.
Ja saps que la teva poesia sobre els elements de la natura m'encanta. No et deixis portar per la mandra i continua creant i fent gaudir als que t'apreciem.
Jacint de Cal Pèsol

jacint ha dit...

Carles: No pares de dir-nos coses boniques. L'arc de Sant Martí un do de Déu i l'escala cap a l'infinit pels pobres mortals. Quines metafores més ben trobades.
Ja saps que la teva poesia sobre els elements de la natura m'encanta. No et deixis portar per la mandra i continua creant i fent gaudir als que t'apreciem.
Jacint de Cal Pèsol

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

En poc temps n'he vist dos de preciosos d'arc de Sant Martí. A Barcelona, cosa una mica atipica.

Passejar per el teu blog és una delicia per als sentits.

Una forta abraçada