dimecres, 12 de novembre de 2008

TÓRTORES


Les tórtores, eixuguen ses ales,
damunt de les antenes
de la televisió dels veïns.

Ha plogut i el cel,
és un altre cop gris,
plou plugim
i les aus sense queixar-se,
entomen l’aigua.

La tristor del dia
m’encomana la melangia
dels temps passats,
i ara, de la teva absència,
mentre les tórtores s’envolen
sota el gris i sobre la mar
del meu Maresme,
sentint en Pepino di Capri
cantant Roberta...
i la Françoise Hardi...
..."tous les Garçons et les filles
de mon age"...

Foto: Francesc

9 comentaris:

Carme ha dit...

De les tòrtores a Françoise Hardy has fet un camí entenedor i entendridor.

rebaixes ha dit...

Avui que a ultima hora, quan venia cap a casa, he baixat del cotxe i he fet unes fotos a unes tórtores als fils... Semblem que pensem o ens succeeixi el mateix o paregut. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Antón, podries enviarme-les per
e.mail ?.Substituiria la foto del
bosc tardorenc per les teves tórtores, es que no entenia cap
a la meva disposició.

zel ha dit...

Carles, maco, primer de tot dir-te que han triat fer vaga, jo no, ni se'm va passar pel cap. Jo estic plenamentr a favor d'uns quants aspectes de la nova llei d'educació, sobretot crec fermament que això que fa tanta por a molts mestres, el ser avaluats en la seva tasca, hauris de ser la primera de les demandes dels propis mestres, pel bé de l'alumnat, de nosaltres mateixos i de l'educació en general.

D'altra banda, comparteixo el sentiment especialment malenconiòs d'aquesta tardor tan especial i penosa per molta gent com bé dius.

Un petonàs.

jacint ha dit...

La tortora és una au bíblica i sempre és auguri de bondat i amor. Sant Josep va entregar a Maria un parell de tòrtores com a ofrena el dia del casament al Temple.
Cultureta bíblica !!!
Jacint, el Pèsol

jacint ha dit...

La tortora és una au bíblica i sempre és auguri de bondat i amor. Sant Josep va entregar a Maria un parell de tòrtores com a ofrena el dia del casament al Temple.
Cultureta bíblica !!!
Jacint, el Pèsol

Carles Casanovas ha dit...

Si mestre Jacint de Cal Pèsol, el teu mestratge és inabastable per
aquest pobre diable...

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Preciosa la poesia, com sempre, es clar. No dic res que no sàpigues.

Saps que m'agrada de les tortores?
que van de dos en dos, aparellades i alguna de les que he vist. Fan un gest graciós. Cada dues pases, acoixaven el cap alhora.

Sempre me les quedo mirant. Tenen els ulls simpatics.

Una forta abraçada

Carles Casanovas ha dit...

Horabaixa,bona vesprada, jo ací als meus dominis, veient passar els avions. Ara en veig passar un que
només se li veu una llum vermella
que pampallugueja. Normalment, es veuen les llums blanques i lluentes.