diumenge, 1 de febrer de 2009

DIVAGACIONS DE L'ALTRE COSTAT DEL VIDRE


No voldria pas amor
que el teu oblit,
fos la norma de la meva
absència volguda,
i la voluntat del teu avorriment.

Ja sé que són molts anys,
per mi no han estat pas balders,
però reconec
que potser la meva companyia
pot estar una càrrega,
un entrebanc pel teu viure
i pel costum
d’un dia darrera l’altre.

Potser, és el patrimoni
de un home
massa vell
per ser jove
i massa estúpid,
per voler encara somniar.
Però sóc així, tant jove
carregat amb el llast
de la vida.

Massa vell per a somniar.
Massa jove per ser vell,
El meu Rocar n’és el testimoni.
Fins demà... fins ara amor meu..

S’acosten planers núvols baixos
I per a mi, sempre tu,
des de la meva feblesa
també amb timidesa, t’estimo.

Foto: Marta

8 comentaris:

zel ha dit...

Ni massa vell, ni massa jove, Carles, vols dir que l'essència envelleix? No és pas que allò tan càlidament humà que dus al cor es va fent senzillament madur i més ple de sentit per donar el nom just a cada cosa, a cada sentiment?
Ai, Carles, quin poema tan bonic...enamora!
Petons!

Anna ha dit...

Com diu la Zel, l'essencia no envelleix, n'estic segura. És un poema preciós Carles. Petonets.

rebaixes ha dit...

També és dels que s'han d'enmarcar. Quin sentiment més agradable, trapua mel de bresca de romer o de tímó, l'olor dels anys que s'arraceren i que diuen el goig que senten i que no s'acaba.No podria ser això l'eternitat? Es l'ùltim que hauriem de perdre aquesta passió pel sentiment emotiu de l'estima.
Sieu feliç, no cal desitjar-vos'ho per que habita dins vostre. Anton.

jacint matas abril ha dit...

Poema molt bonic, malgrat ser una mica pesimista. No hi vellesa quan el cor és jove.

Jacint de Cal Pèsol

Assumpta ha dit...

És preciós, preciós, preciós.

Carles, només un home jove pot escriure aquestes paraules, tingui la edat que tingui :-))

Carles Casanovas ha dit...

Jacint, jo no sóc pessimista, però la realitat fa que no tingui l'imbècilitat de un somnia truites.
Sóc com sóc i pens que no cal fer-se
illusions vanes. Sóc tant feliç aixis...

merike ha dit...

El poema sona preciós, què puc entendre!! Salutacions des de la neu.

menta fresca ha dit...

Jo aqui podria dir-hi massa jove per ser vella, quines coses oi?