diumenge, 25 de gener del 2009

VENT



Fa vent, molt vent
i el Rocar es mou com una dona,
esperant l’abraçada voluptuosa
que la porti a l’èxtasi
de l’emoció.

Amunt i avall,
Avall i amunt,
a dreta i a esquerra,
aprofitant les sensacions,
aprofitant l’abraçada
de l’aire, l’embranzida
de la pols
i la força dels núvols,
que llisquen sobre
la carena verda i ondulant.

Tot el gris
s’omple ara del blau
i el verd orfe,
indecisament, omple
d’escorça
el terra del bosc,
entre els camins
de la sima, que no s’ha endut
l’aire de ponent.

Els murs
encara s’aguanten,
els xiulets sonen
com siurells,
les fades cavalquen
les seves escombres.

Un cavaller sobre un corcer negre
ha passat xisclant,
cercant els esperits
dels infants que s’amaguen.
Bufa...bufa...
Xiula...xiula.
Esperem la pau del silenci...


Del Google:
Hayas inclinadas por el viento.
461 x 346 - 64 KB - jpg
usuarios.lycos.es


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Magnific !!!
Jacint de Cal Pèsol

Assumpta ha dit...

La veritat és que aconsegueixes descriure com a meravellos quelcom que a mi em fa morir de por :-))

assumpta ha dit...

Llegit així, fins hi tot om creu que el temporal d'ahir va tenir alguna cosa de llegenda épica. Ho descrius d'una manera genial!
No obstant, sort que avui ja ha arribat "la pau del silenc".
Bona setmana!

merike ha dit...

Sembla que hagis creat una obra mestra! La seva tempesta ha estat sorprenent. Sóc feliç de trobar-lo en la bona salut.