dissabte, 17 de gener del 2009

SOMNI


Voldria que els teus ulls
fossin les finestres del meu jardí
i veure els meus paisatges,
amb les ales dels teus esguards.

Estic esperant la llum
de l’infinit que sempre
s’apropa,
com un cavall desbocat,
suaument,
lentament,
inexorablement,
amb la dolçor enganyosa
d’una nova era,
amb l’amargor
de l’amor,
i el desig que ja no arriba.

Amb la joia
d’un nou regne
que segur no existirà,
ple d’esperances vanes,
d’il.lusions que només
són mirades i futurs,
-tal vegada- ...vans.
-tal vegada- ...sempre,
amb tu, amb mi,
amb vosaltres.

5 comentaris:

rebaixes ha dit...

Estem de festa major, i en un moment he obert la caixa i zas et tinc al davant.Aquestes figures que hi poseu son bellíssimes,tendres, algú les deu sentir a dins del cor. A somnia despert, que son un ensopiments en els que un mana i dirigei cap on li convé,Bona tarda, avui tenim ara concert amb la banda filarmónica d'Amposta, jo i la dona a escoltar i per la nit la foguers en un lloc de privilegi+
en la nostra pláça.. Juerga i empenta i confetti i per després
a rostir al les brasses i empinar el colze i algú ho aclarirà...Salut. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Antón,avui has estat present en les meves matinades. He escoltat la radio, i han dit que a La Torre del Espanyol, teniu sardanes...i la Coblaés La Principal de la Bisbal. Refot !que sou rics, per les Terres de L'Ebre...Gol...! Gol... Gol...De on treieu tants dinerets ?.No et pensis que m'he tornat boig. Però és que tractar de processar tanta informació
audiovisual em posa histèric, a més ,la meva dona acaba de demanar-me que l'acompanyi a llençar les escombraries, a comprar el pa i a comprar el diari. És massa per mi.
Adéu.

zel ha dit...

M'admira i m'enamora aquesta sensibilitat propera i humana, Carles...

rebaixes ha dit...

Aquí per les festes d'hivern sempre venen orquestres de renom.
Aquest any la Selvatana, la banda filamònica d'Amposta ( 70 persones) i la Principal de la Bisbal. Sardanes, Un concert preciós i per la nit ball. Que vols més.En acabar la guerra venien el Fatxendes de Sabadell, un any va nevar i van estar una setmana fins que van poguer marxar amb el tren, i cada tarda ball... Massa records.De veure'ls per la tele a tenir-los allí...Noi,noi.Local abarrotat.
Encara estem una mica descentrats i no agafo el ritme. Bona nit.Anton.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

dons jo em quedo amb la imatge dels gosos mandrejan a la terraça i observant com li fas la foto.