diumenge, 15 de febrer de 2009

OPTIMISME


Estic neguitós.
Aquesta nit passada,
entre l'albada i el meu cor,
s'ha fet llarga.
Una espera,
plena de mals averanys,
curulla de neguits, de somnis,
de punxades i de ganes
de viure els vostres moments,
compartint encara
tots els temps
que quedin per viure,
malgrat els dolors anginosos
i la collonada d'una cardiopatia,
que no em preocupa,
però deixa el dubte
en aquest cos
que no sap si viurà
i la meva ànima,
que estúpida no vol morir.

Val més viure,
que sempre quedarà
temps per volar
per sobre el meu Rocar,
ple de primaveres verdes.

Foto: Tiana.- L' Alegria
Oriol

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

La teva ànima no és pas estúpida... ella sap que no morirà mai :-))

I al cos encara li queda molta corda... moltes mongetes que menjar, moltes passejades amb els amics, moltes converses amb l'oncle Venanci, moltes coses per explicar-nos d'aquests retalls d'història que guardes, del munt de saviesa que has après dels llibres que tens a les prestatgeries d'obra...

T'envio una abraçada molt, molt forta :-)

merike ha dit...

Anim! La setmana santa és aquí aviat:-)

Carles Casanovas ha dit...

Mercès Assumpta i Merike, el camí de l'Alegria és encara llunyà i jo,que només soc una cardiopatía amb
punxadetes i un son molt fi... ,hem desperto i el cervell fa la resta. Però no tingueu pas frisança per mi.
D'aquesta en sortiré victoriós, a mi només hem mata Déu i no una glàndula,que només està de vegades un xic cansada. Gràcies a tots.

Assumpta ha dit...

Abans d'anar a dormir vinc a dir-te bona nit... Jo, que sóc una noctàmbula terrible, i que no em fa res anar a dormir a les 2 o les 3 avui estic rendida... no puc més...

Cuida't molt! :-))

Abraçades!!

Carles Casanovas ha dit...

Assumpta, avui a dos quarts de tres de la matinada, t'he sentit quan venies a donar-me la bona nit i m'he
fet l'adormit...gràcies.

Assumpta ha dit...

Jejejeje :-))

zel ha dit...

I viure amb goig, prop de les pedres...
Jo tinc el Montgrí, la meva guia, el meu nord,el meu far, la meva fita, el meu gegant ajagut dormint i somiant somnis de vides perdudes...

Preciosos, sempre, els teus poemes!

Margarida ha dit...

Ànims, Carles, encara que no els necessites!
I és que mentre aquest cos que tens, xacrós per l'edat, sí, tingui una ànima tan dinàmica que el guiï per aquests camins... estic segura que sentirem els teus versos durant moltes albades, i moltes primaveres també!

Assumpta ha dit...

Ja torno a anar tard a fer nones... :-)

Bona nit!! ;-)

jacint matas abril ha dit...

"La meva ànima estúpida tampoc vol morir" Sabent que tots estem sotmesos als cicles vitals. Que ens passa amb la mort? No tinc tantes punxades ni cardiopaties, però, tinc anys i m'agrada contemplar el cel blau des d'aci la pobre i dissortada terra.
Jacint de Cal Pèsol