dissabte, 7 de febrer de 2009

ELS ORÍGENS I LA IDENTITAT


En el meu racó, en la meva mansarda, hi tinc guardada l’història del meu país, de tots els meus, de la meva pàtria. No és pas una història qualsevulla, és la història d’uns objectes, que per l’atzar han anat a parar a mi, sobre tot per la meva tafaneria i la desídia d’altres. Probablement quan jo no hi sigui, es diluiran entre la foscor del temps i el tansemenfotisme dels hereus que vinguin darrera.
Tinc dos objectes, especialment estimats. El primer és una destral de sílex de com a mínim fa 8000 anys, en plena prehistòria. És una peça no pas única, és una eina bonica que qui sap, quants caps ha obert. N’he trobat la fotografia d'una d' idèntica al Google imatges. Devia ser d’importació i feta en sèrie en terres continentals... és però autèntica i com podeu veure sembla nova, com sortida del taller. Llavors ja hi havia comerç d’armes. La van trobar a Castellolí, dins d’una tomba amb un esquelet, amb unes gerres de ceràmica. Sembla que qui ho va trobar – decebut –per la manca de cap tresor va llençar la terrissa, perquè no“tenia“ cap valor! ! Us estic parlant de la meva infantesa, ara farà seixanta anys, quasi quan les gallines pixaven...
M’estimo aquesta peça per tot el que representa i perquè em parla d’uns temps tan pretèrits, que m’és difícil copsar, fins on hem de buscar les nostres arrels i si val la pena ocupar-se dels nostres orígens, de la nostra identitat, ara que sembla que es perdin.
L’altre peça que tinc hi estimo, és un troç de teula de terracuita d’argila, que per més que em trenco el cap pensant en el seu servei, no m’en surto de
treure-li l’origen. Podria ser un tros de teula tortugada, però la part interior sembla com si tingués o estigués tacada de sutge... per la curvatura sembla una teula actual, però per les rebaves interior i exteriors, també podria ser una olla... tot un misteri. Potser, que si un dia sé l’origen, em treuré un pes de sobre.
La setmana que ve aniré a Cal Patxó... procuraré fer les fotos dels atuells dels pagesos del segle passat i del altre, així com també saber-ne els noms.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Mare meva!! Això són autèntics tresors, però tresors de veritat!!

I quan els toques, no tens la sensació de pensar en la gent que anys i anys i anys enrere els van tocar també? :-)

- assumpta - ha dit...

Tota una magistral lliçò d'història de la humanitat concentrada en aquests dos petits estris!
Si poguèssin parlar ... !

;)

Carles Casanovas ha dit...

Assumta i -assumpta- si son tresors per mi que venero, no pas pel seu valor crematístic, si no justament com a símbol de la humanitat i del país que ens precedeix...l'estimo tant el meu país !

merike ha dit...

Molt interessant, més que interessant. Els pot prendre a algun lloc per ser valorat i ser examinat? I no digui la identitat del país està perdut. Tants blogs que he llegit per dir diferentment.