diumenge, 8 de febrer de 2009

DIUMENGE AL MATÍ I SERRAT


És diumenge matí,
la meva estimada ha posat
un disc CD d’en Serrat,
i jo com un tonto
estic plorant i quasi be bavejo.

Definitivament soc un sentimental...
“Pero, cada quién
es cadacual”... i jo soc així, amic de la mili,
per tu ploro i penso,
quan a Castillejos
ens reuníem al capvespre,
a la teva tenda
i ens ensenyaves
a cantar cànons.

"La trompeta ens desperta...
Taratoriro riro ra !
i el clarinet i el clarinet,
fa dua, dua dua net"...
fins que la trompeta
tocava Fagina
i a formar... a sopar,
que estem cansats.

“Temps era temps” Joan,
Joan de caqui
Amb gorra capada
de "caloyo" i “de espíritu militar
y guerrero.”

Saps ?
He tornat al Campament,
i fa pena tant sol,
sense tu i cinc mil
més com tu i com jo,
aprenent l’art de la guerra
que tant ens ha servit,
per tirar endavant
la nostra vida.

Ara ho fan els Hondurenys,
els Colombians
i tants i tants disposats,
a deixar “hasta vuestra
última gota de sangre,
en defensa del Honor Patrio
y la dignidad de España”...
Temps era temps, Joan.

FOTO: Del Google

9 comentaris:

rebaixes ha dit...

Tu has plorat i a mi em salten les llagrimes en llegir la divinitat de totes les teves paraules, tant ben trobade. Temps era temps, que ens robaren... Ja dic jo que som com roures que sempre rebroten, com oliveres amb l'oli fins en la fulla acaronant als enemics i sense odiar-los que seria lo lògic. Es la humaanitat en que el poder està enquistat i hem de fer la guerra per salvar la pau, quan millor seria la pau per la pau./ Posems alegres que ncara som vius i es recorden de nisaltres per que encara importem.
Que fARIEN SI SOLS QUEDESEN ELS SUPERBS, Es matarien entre ells?
Aprofitem el SOL que avui enlluerna, Adeu, amic Carles... Anton,

Carles Casanovas ha dit...

Ai Antón de l'ànima, ja veus de quin
pa estem fets i de quina pasta d'àngels els nostres cossos s'en fan
coques d'esperit i trossos de vida...

jacint matas abril ha dit...

L'ALBADA. Un tema meravellós. La sortida del sol al Maresme ens recorda la frase de Tagoré:"Cada dia surt el sol", malgrat el nuvols i la pluja.
Em convenç el teu anel per conservar la identitat del nostre poble. Ja em vas ensenyar aquesta destral de sílice. En quan a la mili, recones que sentis una certa anyorança, però, els militars a mi no m'han agradat mai.
Jacint de Cal Pèsol

Assumpta ha dit...

Quan jo era joveneta, la meva mare cantava fluixet, mentre anava fent alguna cosa, així com distreta, cançons d'en Serrat :-)

Jo vaig aprendre a valorar-lo de més gran :-))

Quin poeta!!!

- assumpta - ha dit...

Si en fa de temps que no l'escolto! i ara m'entre et llegueixo la vaig tararejant i m'hen vénen tantes d'altres al cap. Unes més "noves" i d'altres que no tant, com "la tieta"...
ainsssss, enyorances bones i d'altres...
;)

Carme ha dit...

A mi també m'agrada Serrat. I també m'emociono fàcilment.

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Avui t'he visitat i com sempre he gaudit.

Ai en Serrat, el d'aquella època.
Bons records, bones lletres, i és qué.... que le voy ha hacer si yo................

Una abraçada

zel ha dit...

Sí, aquest era el bon temps d'en Serrat...

Ara, però, m'he decantat més pel Llach, serà que estic feta d'una pasta més revoltaire, no ho sé pas...

Però emociona, eh, Carles? Petons, no perdem l'alè...

merike ha dit...

Comprava aquest CD com un LP vell a Playa del Inglès en las meves vacances. Crec que el meu fill tenia 5 anys llavors, pot ser any 1977? Era el meu segon LP de Serrat. El primer en la llengua catalana. Poc sabia jo que en la meva vellesa provaria aprendre aquesta llengua bonica:-) És molt difícil sense un professor. El Professor. Abraçades i bona nit!!