diumenge, 1 de març de 2009

ELS SET MAGNÍFICS


Sota el pont de Picamoixons,
set amics de divuit anys
es fan l’home, segurs del seu destí,
segurs de la seva feblesa,
amb la certitud de la incertesa,
amb la joia d’un camí.

Set amics, set, que fan drecera
cap a la glòria
i esperen el demà,
tant proper, tant llunyà,
tant llunyà...

Avui som ahir,
i pel pont de Picamoixons
encara hi passen noietes maques,
carregades d’il·lusions,
esperant un príncep,
que les hi vulgui
portar la senalla,
i les acompanyi per la dolçor
dels temps passats.

Sota el pont de Picamoixons,
set amics de quasi setanta anys...
i en Francesc encara amb corbata.

7 comentaris:

zel ha dit...

Que bonic, val la pena un record com aquest, Carles...

- assumpta - ha dit...

Quina passada de fotografia !!!
Ja se us veu amb ganes de menjar-vos el món llavors i suposo que ara també!
M'alegra de saber que encara hi podeu sortir tots de nou a la fotografia.(corbata inclosa)
Bons records!

rebaixes ha dit...

Aquests recors acompanyats de l'objecte fotogràfic és un tresor que tenima les mans. Aleshores, no és portava com ara, no hi era tant, tenir un document així omple molt el buit, més encara quan tots ho poden comptar que ja son miracles.Punts culminants de les nostres vides...Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Si, son indrets de la nostra memòria que ens queden gravades al foc de la
nostre història, i és bo recordar els
vells amics tant nous...tant joves.

Assumpta ha dit...

Jajaja anava a posar "quina passada de foto" i ho ha posat exactament l'-assumpta-!! :-))

És maquíssima!! Sabem qui és en Francesc, però... i tu? :-))

Carles Casanovas ha dit...

Jo sóc el primer a la dreta al costat
d'en Cisco...ailas que n'era de maco i xulo, oi ?

Assumpta ha dit...

Siiiiiii :-))
I tant, molt maco :-))

Encara ho ets de maco ;-))