dimecres, 25 de març del 2009

BELCEBÚ DE L'ÀFRICA


Només ens queda la minsa parla,
una petita pàtria,
menystinguda, blasmada,
arraconada, encerclada
i una mica de l’orgull,
d’un poble que tant sols,
ens deixen sobreviure,
i mirar el sol,
que miraculosament
torna a sortir, esperant que passi el dia,
sospirant que torni la nit.

Quan torni la tenebra,
li demanaré a Belcebú...
què hem de fer,
per canviar el cicle
i retornar amb els vells diables,
que ens tornin
les il•lusions del viure,
la llibertat d’un poble
i condons per sobreviure.

Un continent cada cop
més malalt, més pobre
i més malaurat.

Sóc dels dolents
i aniré a l’infern dels homes
lliures, on hi surti el sol
de Satan
i la llibertat sigui lliure.

3 comentaris:

merike ha dit...

Celebració de la nostra nació avui!

Que tinguis un bon cap de setmana!

Carme Rosanas ha dit...

És l'unica solució que tenim? Fer un pacte amb el diable!

Una mica trist, però , ple de raó el teu poema.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

quin escrit més trist però quina vella cuaresma més eixerida!