El meu pare, el primer a l’esquerra, va ser un dels precursors del fútbol a casa nostra. Com veieu, ja jugava amb una pilota de veritat, és a dir de cuiro ben untada amb greix de cavall.
El camp era un pati, al darrera de Can Morro Negre, al carrer Castanys al Poble Nou, just fent costat a la Plaça, a Barcelona.
Espardenyes de set penques i cara d’angelet, després va ser un bon jugador, que va jugar amb el Poble Nou F.C, el Jupiter F.C i per fi i per uns dies amb el Barça.
El nen de la dreta és el seu germà en Miquel Casanovas i Riu, que vint anys deprés, va ser rival i suplent del mític Ricardo Zamora, en partits internacionals. Els dos germans estan referenciats i fotografiats en el Llibre d’Or del Fútbol Català.
Em sento orgullós del meu pare i ho vull compartir amb tots vosaltres, perquè ells i alguns van ser les beceroles, que van portar a l’èxit de l’actual Barça.
El camp era un pati, al darrera de Can Morro Negre, al carrer Castanys al Poble Nou, just fent costat a la Plaça, a Barcelona.
Espardenyes de set penques i cara d’angelet, després va ser un bon jugador, que va jugar amb el Poble Nou F.C, el Jupiter F.C i per fi i per uns dies amb el Barça.
El nen de la dreta és el seu germà en Miquel Casanovas i Riu, que vint anys deprés, va ser rival i suplent del mític Ricardo Zamora, en partits internacionals. Els dos germans estan referenciats i fotografiats en el Llibre d’Or del Fútbol Català.
Em sento orgullós del meu pare i ho vull compartir amb tots vosaltres, perquè ells i alguns van ser les beceroles, que van portar a l’èxit de l’actual Barça.
3 comentaris:
També, allà on sigui deu estar content de veure aquest Barça...
Us felicito. No tothom pot tenir un progenitor d'aquesta categoria. Anton.
Gràcies Antón, jo ja sé molt be, on és el pare. Està segur i m'acompanya cada dia. Visca el Barça!
Quina il·lusió poder veure aquestes fotos!!
Moltes gràcies per compartir-les!! :-)
Visca el Barça!
Publica un comentari a l'entrada