LA TIA MONJA

Sempre m’ha seduit
la teva cintura,
el teu esguard altiu,
sense una rialla
i amb guants de fina pell.

Et vas barallar amb ta mare
i et vas fer monja.
No em crec aquesta
versió...
alguna en portaves de cap,
massa digna,
massa orgull,
elegància pura.

Ja em pensava, que no era possible tanta gimnàstica, per arribar a tenir una figura de nina. On refot tenies els sacsons, les sines t’haurien de sortir per les orelles...un misteri. Però Carme tenim avui el Google i he descobert el teu secret. He descobert com era una cotilla, el teu corsé. Es igual però, ni que siguis tia àvia de la meva dona, ni que et vagis fer monja, t’estimo Carme, però desvetllaré el teu secret, ara ja som en el onzè any del tercer mil.leni.