La son m’ha invadit de sobte,
somniant amb Castellolí,
amb les meves caminades,
en les pinasses entortolligades,
dalt del cel blau.
Velles branques eternals,
en un infinit
que mai s’acaba.
Espais temporals
de temps que mai passa.
M’han desvetllat els néts.
Aixeca’t dormilega,
bon dia avi,
bon dia fills.
A dalt la llum...
somniant amb Castellolí,
amb les meves caminades,
en les pinasses entortolligades,
dalt del cel blau.
Velles branques eternals,
en un infinit
que mai s’acaba.
Espais temporals
de temps que mai passa.
M’han desvetllat els néts.
Aixeca’t dormilega,
bon dia avi,
bon dia fills.
A dalt la llum...
Foto: Oriol Casanovas
4 comentaris:
Aquest despertar no té preu, és un regal de la vida, Carles, un gran regal! Un petó molt fort!
Dolç despertar ;-)
Quina foto tan maca!! M'encanta!!
Zel, Assumpta son coses d'un parell de "novios" que per fi tenen la jubilació.
Ha de ser maquíssim :-))
Si ja ho diu el meu Josep Lluís, que l'estat perfecte és el de jubilat... pobret meu, ell que és autònom i no sap pas ni què, ni com, ni quan... ufff... ai, prefereixo no pensar-hi que encara em posaré trista i no vull...
Publica un comentari a l'entrada