Una alenada de temps passats, dolça i fresca. No porten el patrocini de cap emirat, ni la faixa segura d’UNICEF, volen començar el partit al costat de la fàbrica, per treballar després de l’encontre. A l’esquerra, el de la caiada, boina i espardenyes, ha deixat el ramat, darrera de l’ ”Estadi”, mentre mira el meu pare ajagut al centre, rebent l’escalfor del sol del mes de Març de 1923.
Per cert, l’herba no estaba llarga i no van regar la gespa. El contrincant, probablement era el temible Granollers F.C. i els porters porten la gorra, com els porters anglesos. Orgull, glòria i catalanitat pel F.C. Poble Nou.
1 comentari:
Això és futbol de veritat...
M'has fet riure amb això de la mida de l'herba i si van regar o no la gespa ;-)) Ai, Senyor!!
Publica un comentari a l'entrada