El passat, l’avui, i el futur son una mateixa cosa. En Einteins ja ho ens ho havia dit a principis del segle passat. Ara a principis del tercer mil.leni, m’assabento que poden coexistir al mateix temps. Que el temps pot tenir molts ritmes i que la mort o la vida, son circumstàncies que poden ser paral.leles i que no són immutables.
És agradable descobrir això, mentre furgo la meva història i la dels meus. Això, no desdiu les poques creences religioses que encara tinc, sino que fa entroncar-les amb la física i amb els esperits dels que m’han precedit i amb les ànimes, encara blanques, dels que vindran.
És reconfortant el saber, que físicament és perfectament possible, trobar-nos amb els sers estimats i poder disfrutar de la seva companyia i el seu consell.
De fet ara, amb aquesta dolça bogeria que ens ha agafat a la meva dona i a mi de cercar les nostres sagues, ens hem posat a passejar per on ells havien passat, sentir el que ells havien sentit, estimar allò que ells estimaven i mirar tot el que ells havien esguardat. Hem descobert molts sediments, hem fet nàixer moltes fotografies i documents, encara no hem descobert el futur... però és que l’estem fent nosaltres a cop de sentiments.
Foto: Arxiu Carles Casanovas
És agradable descobrir això, mentre furgo la meva història i la dels meus. Això, no desdiu les poques creences religioses que encara tinc, sino que fa entroncar-les amb la física i amb els esperits dels que m’han precedit i amb les ànimes, encara blanques, dels que vindran.
És reconfortant el saber, que físicament és perfectament possible, trobar-nos amb els sers estimats i poder disfrutar de la seva companyia i el seu consell.
De fet ara, amb aquesta dolça bogeria que ens ha agafat a la meva dona i a mi de cercar les nostres sagues, ens hem posat a passejar per on ells havien passat, sentir el que ells havien sentit, estimar allò que ells estimaven i mirar tot el que ells havien esguardat. Hem descobert molts sediments, hem fet nàixer moltes fotografies i documents, encara no hem descobert el futur... però és que l’estem fent nosaltres a cop de sentiments.
Foto: Arxiu Carles Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada