dimecres, 24 d’agost de 2011

HIVERN, 1947.


Feia vuit anys del desastre
i feia fred a Castellolí
i feia fred a les ànimes.
Patates amb topina
i mig petricó de llet espessa
de la vaca de ca la Marieta,

Els teus tremolins,
el teu plor contingut,
amor i tensions,
tensions amb amor.
Les teves alumnes
encara somriuen el teus somnis
i es van apagant com candeles...
com tu, es van extinguint,
sensa brogit.

I tu, mare republicana
romàs al mig de totes elles,
entre la teva ràbia vençuda
i el teu amor pels infants.