dimecres, 3 d’agost de 2011

RETORN


He tornat de la foscor de la malaltia.
Des que l’home, el noi d’esguard
cristal.lí, amb bata blanca,
va dir-me: hidrocefàlia,
amb ganivets de llum
ha tallat el meu inexorable destí
amb espurneigs enlluernadors
de coves blaves
i de neurones neuronals.

I puc caminar i camino,
fins al meu Rocar,
fins a Montgat,
fins a El Masnou,
fins Badalona
al carrer del Mar.

I ara que puc cridar, crido
i estimo l’estimar
i m’estimo la vida
i el plaer de pensar
i de cercar amb tots vosaltres,
el meu camp petit d’eternitat.

Del Google:

hispasonic.com

2309 × 1732 - por NIBIRU -- TRIP

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Et prometo que és un goig llegir escrits com aquest teu!! :-))

Carles Casanovas ha dit...

És un privil.legi viure i compartir la meva vida i sentiments amb tots vosaltres. Gràcies Assumpta.

rebaixes ha dit...

Ets aquí, som aquí i a continuar... amb la lluita, cadascú amb la seva espardenya ben lligada i assegurant el pas... Vinga a caminar per aquests endorrials... Anton.

horabaixa ha dit...

Benvingut dons Carles,

Fins i tot en moments més dificils, sasps crear escrits com el d'avui. Increible.

Saps, en tot el temps que porto amb aixó del blog, m'adono que aprecio a cada un dels habituals i en guardo una especie de record. El teu és molt entranyable.

Una forta abraçada

Carles Casanovas ha dit...

horabaixa, rebaixes, Assumpta, avui fa massa calor per a fer un agraïment com cal. Moltes gràcies, faig el que puc.