Què haig de fer,
a redós del teu esguard blanc,
contemplant en mig del bosc
el temps que passa,
escoltant la Pàtria
com s’ofega als teus peus
sota les bombes d’Espartero,
i envoltada pel fum
a redós del teu esguard blanc,
contemplant en mig del bosc
el temps que passa,
escoltant la Pàtria
com s’ofega als teus peus
sota les bombes d’Espartero,
i envoltada pel fum
de la pell de brau.
Després de conquerir Troia
torna a casa Odisseu,
sigues ben trobat a Ítaca.
Emportat les armes i vine,
que estem cansats de tant combat.
Necessitem la teva ma destra
i el teu consell de guerrer.
Guanyarem la pau dels justos,
abans no ens arribi
la fatiga dels brogits
després de la contesa.
Aquest cop el camí serà curt
i la joia eterna.
El premi serà la llibertat
i el jaç, el de la teva amant,
Penèlope,
que amb els seus braços nivis
donarà sentit al teu futur.
Foto: Francesc Borràs
1 comentari:
Tan de bo un xic del que dius fos, podés ser cert...jo també tremolo!
Publica un comentari a l'entrada