dilluns, 14 de novembre de 2011

SEGLE XIX


En temps de guerres, i a dalt a Horta, algú vivia d’algú, i el cel era per a tothom, i l’aigua baixava neta pel torrent clar, i la gent de la plana és queixava, i floria el classicisme, i els sortidors brollaven airosos, i el marbre era blanc, i els jardins florien de flors, i venia el Rei, i venia la Pepa, i Visca!... i a França tallaven caps, i al país del Nord tornava la monarquia, i més enllà de la ratlla, la República, i ací també, i ací perdíem les guerres, i ací perdíem un país que mai havia estat nostre, i la gent de Barcelona moria a la “quinta forca”, i després al garrot, i Barcelona és rebel•lava per la “jamancia”, i era bombardejada des Montjuïc, i tot passava... menys el temps d’estimar, i cercant les faldilles pel laberint, i al mig s’hi trobava Eros, i els peixos eren de colors, i naixia l’anarquisme, i naixia la llibertat, i naixia la burgesia, i per esmorzar per a molts la fam, i per d’altres la xocolata amb ensaïmades, i a dalt a Horta el cel era blau, i les aigües verdes.

Ooooh, que maco!...

Foto: Francesc Borràs