Pels camins de la vida,
sobre el jardí del viure,
damunt de les heures,
en mig de la balustrada
aixoplugant-se de la pluja
i els sols dels temps,
l’he trobada dalt del cim.
Plorava.
Li havien trencat el nas,
a ella,
que era del jardí la més bella,
la més formosa de Barcelona.
No ploris amor meu
que també ets maca sense nas,
no ha estat ni el vent
ni el tro, ni la pluja.
Algú que envejava la bellesa
i el marbre dels teus llavis.
sobre el jardí del viure,
damunt de les heures,
en mig de la balustrada
aixoplugant-se de la pluja
i els sols dels temps,
l’he trobada dalt del cim.
Plorava.
Li havien trencat el nas,
a ella,
que era del jardí la més bella,
la més formosa de Barcelona.
No ploris amor meu
que també ets maca sense nas,
no ha estat ni el vent
ni el tro, ni la pluja.
Algú que envejava la bellesa
i el marbre dels teus llavis.
Foto: Francesc Borràs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada