divendres, 29 d’abril del 2011

ESTIMADA MARIA.


Estimada Maria:

Acabo de llegir la teva postal del passat i puc observar que malgrat el temps transcorregut, la Conreria, era tant maca com ho és ara. Puc assegurar-te que no ha arribat amb retard, és simplement una cosa de la relació temps – espai , és a dir, que de fet no ha passat el temps. Només han canviat les circumstàncies. M’entens oi?

Tu estàs en el cel i jo estic ací a la terra, a la teva Tiana. La Conreria està tal i com tu la vas deixar i la carretera està asfaltada. Ja no hi passen carros amb rodes de fusta i llantes d’acer. Ara hi passen cotxes amb pneumàtics de goma que no deixen senyal. Ara, La Conreria és un parc natural, que és diu Serralada de Marina.

Els pins tan nostres, estan quasi bé igual però sensa esporgar. Els forns de llenya, ara són de “gasoil”,que tu no saps què és, i diuen que contamina i el treuen del petroli i també diuen que s’acabarà... Buf... no et vull embolicar!

Ja li he dit al teu avi que vingui més aviat. Jo vindré una mica més tard amb el tren de les cinc i quaranta i cinc, és a dir el de tres quarts i cinc de cinc de la tarda.

Jo, també t’envio vía internet molts, molts petons i una forta abraçada.

Carles.

Tiana, vint-i-nou d’Abril de dos mil onze.


P.D. Perdona’m per haver tardat tant a contestar-te, t’estimo molt.

dimecres, 27 d’abril del 2011

DEU DONES.


Les oliveres de Castellolí
fan un fruit amargant i sec,
untuós i un poc dolç,
com la terra en que s’arrelen.

A les olives,
l’estiu les engreixa
i la tardor les madura,
per collir-les a l’hivern.

Matinades fredes
i deu dones al camí,
mocadors a les orelles,
mitenes i panellons.
Camps llunyans,
i d’espart les espardenyes.

Ves en compte María,
no caiguis Consol,
pel camí van les deu dones,
deu dones, deu.

dimarts, 26 d’abril del 2011

DESPERTEU-VOS!


Desperteu-vos, és Festa Major.

Que repiquin els tambors,
que refilin flaviols i dolçaines,
que passen els gegants d’Igualada,
que no hi falti ningú a la via,
ni en el Passeig, ni a la Rambla.

Els carrers a vessar de gent,
mentre la geganta balla.
El rei desfila content
i sosté la seva vara.

Ballarem tots amb goig,
anem cap a la Plaça,
han vingut castellers
de Valls, de Vilafranca
i els moxiganguers de casa.

Sant Bertomeu ens ajuda,
no plou, i fa una mica de calda,
anem a escortar als gegants
i després farem sardanes.

dilluns, 25 d’abril del 2011

BEEEEEPB.


Per ordre del Senyor Alcaaalde
es fa saber que en el Sindicat,
deprés de Dimarts,
hi haurà guaaano
i sulfat contra el míííldio,
i que...

En Joan de Ca la Coloma,
algutzir, fill d’algutzir
amb aquesta trompeta
i en català,
des de Cal Mataporcs,
fins La Fassina,
des Cal Macot,
i fins a Cal Xic,
donava noves,
entre penombres d’estiu
i el fred que glaça a l’hivern.

Anys de misèries
i de foscors
i de pors
i en Joan, seguit de la canalla,
cercava la llum d’un llum
per veure-s´hi
i poder parlar.

Trompeta bonyegada,
flors de nit
amb dolçor rodona a la cua,
- Pere, els pistils son dolços
com la mel...
i el Bonhome, jugava amb la Fina
i la Fina jugava amb mi,
alic i fet a amagar.
T’he vist Pere,
t’he vist Fina.
U, dos i tres salvat.

Amaguem-nos bé,

que parlarà en Joan...
Beeepb...

dijous, 21 d’abril del 2011

LILÀS I JOSEPETS




Per a guarnir la taula,
un sobretaula blanc
i unes lilàs liles.
A Castellolí dels lilàs liles
en diuen lilàs.
Dels lilàs blancs
en diuen Josepets.

Els Josepets de flor blanca
quan fa sol,
fan mal a la vista
i la seva olor intensa,
enlluerna els sentits.

Prefereixo el lila dels lilàs,
no tant lluent, més íntima,
més de Dijous Sant,
després de Missa.

El Dissabte serà de Glòria.
Sota els Pinyarets,
i sota el vell Castell
que tot ho vigila,
la Ressurrecció i la vida.

dimarts, 19 d’abril del 2011

EL REI


Jo sóc veí del Rei,
i la meva cosina Joana
no en sap res de monarquies,
i això, que ella n’és la Reina.

N’Albert – el meu amic -,
i cabaler de cal Bonhome,
és va casar amb la “reia” Joana
i van tenir dos prínceps,
Roger el Valent
i Marc el Moter.

La Dana, la seva gossa,
és un ca especial,
una bèstia moixosa,
carinyosa i peluda.

Entra a cal Patxó
i es menja el pinso
de la Mixeta
que és la gata
de la tieta.

I “colorin i colorat”
aquest conte s’acabat...
de moment.

dilluns, 18 d’abril del 2011

EL CIRERER NOVELL


El va plantar el vell Patxó,
acaba de florir ara
i comença a fer cireres,
verdes i menudes.

Seran vermelles i dolces
d’un roig de sang,
cireres de Castellolí,
vora el torrent,
son fruits verds
que mou el vent.

Lleveig de mitja tarda,
sol intens
i dolçor àcida
sobre el terròs,
davant de l’eixida.

dijous, 14 d’abril del 2011

OMBRES D'ESTIU


Ombres d’estiu,
damunt d’un cagarro de matxo,
penombres del passat,
muntanya de les obagues
i Can Pomés endevinat.

Pals de fusta enquitranada
i fils de telèfon,
sobre xicres
de blanca porcellana
I la iaia Carmeta s’ho mira,
la iaia més iaia
de totes les iaies
amb la seva bata.

Paisatges que no tornaran,
amb pallers fets de palla.
En Jaumet de cal Rei
abraça la seva princesa.

Monarquies impossibles
d’una tarda a Castellolí
mentre el sol s’aplana.

48 ANYS.


Primera foto,
primer día de festeig,
d’un caminar que dura.
Sempre.


Una marxa que no ha parat,
ni en el goig, ni en la fatiga,
ni en la salut,ni en la malaltía,
sempre caminan junts,
de vegades emprenyats,
però al costat.
Sempre.

Llavors, jo vestía corbata
i ens mostràvem pensatius,
que tot el poble ens veiés.
- Que si que en Carles
i la Dolors de Cal Patxó
festegen.
Tot el poble en va ple.
Ja s’agafen de les mans.
Sempre.

Sol de mitja tarda,
en un dia de Pasqua,
ara farà
quasi bé l’eternitat.
Sempre.

Foto: Patrici
Arranjament: Uri

dimecres, 13 d’abril del 2011

UN ÀNGEL


He pujat a l’hospital
i el déu del bisturí
m’ha ensenyat el forat,
per on he tornat
a la cursa.

Li he donat les gràcies
i m’ha dit que no és Déu,
Potser no,
però és un àngel.



Del Google:
VALVULA PARA EL TRATAMIENTO DE LA HIDROCEFALIA

dimarts, 12 d’abril del 2011

ADÉU A LES ARMES.


Molta set vestida de caqui,
no tornarem mai més,
mai, mai, mai...mai, mai.
No, no, no, nono, no.
Armes i fusells
i cansament a la Mussara.

Un oficial somriu,
mentre l’altre li diu
no puc més,
que no... que no puc més.
No tornarem mai més,
No,no, no, nono, no.

Reposeu amics que la mili s’acaba
i veurem la novia
i besarem els seus ulls
i mirarem el seu esguard
i baixarem els mausers
i desarem els canons.

“ Allá por la la Mussara
se oye un ruido extraño...
Rumba la rumba la rum,
serán los soldaditos que...”

Mai més,
no tornarem mai més,
No, no, no.

diumenge, 10 d’abril del 2011

UN VAIXELL.


Un vaixell de fulla de canya,
com quan era infant.
Aniré a l’oceà de les Fontetes
i en les aigües del torrent
em faré a la mar,
...navegaré pels corrents de la vida.

dissabte, 9 d’abril del 2011

MATINADES


M’he despertat de matinada,
suaument,
dolçament,
apassionadament,
tranquil
i sense desig.

Dormíes al meu costat
i jo escoltava
el teu respirar,
acompassat,
cadenciós i tendre.

He sentit la teva escalfor
i l’olor dels teus somnis.
Amb por per no despertar-te,
t’he acaronat un maluc,
desprès la cintura
i he pujat fins a les sines.

Tu m’has dit,
- amb un murmuri –
- deixa’m,
i a contracor
jo t’he deixat.
Bon día amor,
comença el día.

divendres, 8 d’abril del 2011

LA FONT DEL LLEÓ



Al costat d’en Joan Samsó,
reposa i vigila
sobre la font calenta,
sobre la font fumant
la bèstia més ferotge,
de Caldes: el lleó.

Sempre feroç,
sobre l’escambell.
Lluny de la seva pàtria,
espera que el temps passi
el temps que mai passarà.

Sota l’esquitx
d’aigües remeieres,
en el clot de la vida,
venen a cercar
l’esperança del demà.

Beveu del meu baf,
alimenteu-vos d’eternitats.

dijous, 7 d’abril del 2011

MARIA ROSA


Fa temps que ens vas deixar,
però la teva presència continua.
Surts de la boira
i m’ilumines el camí.

La germana s’aparta
i em diu...passa, vine amb mi.
Ja vindré estimada,
encara és d’hora
i la drecera molt llarga.

dilluns, 4 d’abril del 2011

GARBELLANT...


Entre cistelles i cistells,
estic garbellant la vida,
en els garbells més fins,
hi faig passar la memòria
pel sedàs dels records,
un a un, des del magatzem
al cabàs del viure.

divendres, 1 d’abril del 2011

LES DIVINES PASTORES


Les divines pastores
i la Mare del Diví Pastor
amb carrossa d’esclaves
treuen a passejar el Nen,
mentre el guàrdia civil,
-cara arrugada-
amb fusell a l’espatlla
i l’arma carregada
es fa el fatxenda
lluint -exultant- un somriure
al mig de tanta mossa jove.

Lliris i clavells
fan olor i són vermells,
embafen,
fan pudor a ”régimen”
i els fanalets s’apaguen
i les mantellines cobreixen
les luxúries del món.
Olor a cera,
a roba planxada
i a pecats que no va
tapar la guerra.

Per Sant Francesc d’Assís
processó…
i anirem tots cap el cel.