dilluns, 15 d’octubre de 2007

DEIXEU-ME PLORAR...

Deixeu-me plorar l’absència
d’un temps que no tornà.
Deixeu-me escoltar el bram constant
d’un mar sol,
sense el vent de Seralpuc.

És llarg aquest viatge
vers el regne del mai.
Si em dones la mà... oh rei!
seria fort una altra vegada,
però és tan sola
la seva companyia,
és tant distant el seu estimar...

Si moro abans d’arribar,
no em deixeu sol
en el vaixell.
Recolzeu-me prop de la platja
i abans de colgar-me,
sentiu el meu amor
i cerqueu el meu esperit.

Estaré amb tots vosaltres,
respirant el vent de Seralpuc.