diumenge, 21 d’octubre de 2007

SÉ QUE SÍ

SÉ QUE SÍ

Sé que sí
però és que no...
Sé que tu vols,
però també sé
que no saps sí...

Vull que sàpigues
que jo sí
malgrat tot.
Que jo espero,
malgrat no.
Que jo et desitjo,
malgrat jo.
No vull res
i ho vull tot
malgrat ells.

Que som nosaltres
i som tots dos,
malgrat tots.


SURT EL SOL.

Onades,
les onades deixen
en els meus peus,
despulles que la mar rebutja,
suaument sobre la platja.

Un tros de nina,
un tronc pelat i sec
i un sentiment
que em domina.

Ara torno amb mi,
la mar per un instant
retorna al silenci.
Fa fresca
i el vent humit
em colpeja la cara.
Les meves petjades
tot just caminant,
son esborrades
pel vent de llevant.

Surt el sol
i l’aigua gris
es torna verda.
Espurnes de sorra blanca
fereixen els meus ull
i una gavina s’envola
des de una aigua
salada i freda.