dimarts, 9 d’octubre de 2007

MIRA EL CEL COM ESPURNEJA

Mira el cel com espurneja
i el vell, de blanques celles,
amb un paquet a la mà
cada dia fa el seu tom,
seguit d’un gos
més ancià encara.

Demà tornareu...?
si demà torneu, avi,
us buscaré a la Plaça dels Enamorats
el millor banc i el millor sol
i li diré al vent que es pari!

Però torneu demà amic...!,
i expliqueu-me altra vegada
aquella història,
del jove republicà.
d’una guerra dissortada,
d’un exili,
d’en Macià
i d’en Companys.