dissabte, 13 d’octubre de 2007

DIGUES-LI QUE NO HI SOC.

Digues-li que no hi sóc,
que la meva vergonya
no em fa ser bord
a un sentiment perenne.

No puc pensar
amb l’ahir ,
que hem fa avorrir l’avui,
tot pensant que el demà,
serà -qui ho sap-
menys pitjor
que un dia darrera l’altre.

Les mateixes paraules
i el viure cada jorn
amb l’egoisme del pobre.
Al menys,
si fos més imbècil,
tindria l’urc presumptuós
del botifler.

Vine, agafa
els estris de viure
i digues-li al rei
que vens amb mi.
Sortirem demà al matí,
després de tenir-nos
vers al camí de Seralpuc.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Joder, vaya experiencia. Nunca había leido nada de un poeta conocido y lo que pasa es que cuando leo las palabras y los versos, realmente no los leo, sino que mi amigo Carles me los está leyendo, pues oigo su voz como si estuviese sentado a mi lado, leyéndolo personalmente y haciendo sus comentarios pseudo-acidos tras cada rima.

Un abrazo fuerte desde Castro