dilluns, 17 de desembre de 2007

AL MEU AMIC EN TONI

En Toni era amic dels avions, era amic de volar. Quan passejava per sobre de Tiana, normalment al migdia dels diumenges, si estàvem al terrat, ens saludava movent les ales de l’avió. Els meus fills es tornaven bojos, Toni...Toni...

Tu que ets company del vent,
tu que obres els solcs del mai
i llaures pel cel
els camps del viure...
Diguem amic,
que hi has trobat
allà on nosaltres no arribem.
Diguem
què has trobat per fi,
ara que pots volar de la mà del Pare,
darrera del blau,
més enllà de les estrelles.
Vola amic, vola lluny
i diga’ns
on comencen les planures.
Espera’ns cap el tard,
arribarem cansats.
Retrobarem el teu somriure.
Tu que ets company del vent,
tu que obres els solcs del mai
i llaures pel cel
els camps del viure.

Tiana, 27 de Novembre de 1991.

1 comentari:

moni ha dit...

Preciós. Una abraçada avi

La Padrina