dijous, 27 de desembre de 2007

ESPERMA, LLAVOR D'ETERNITAT

Ara ja sabem
que Seralpuc pot començar ara.
Un alè fresc de llibertat,
ens torna a ventejar
el nostre ametller de primavera.
I no tinc por que el vent,
s’emporti les fràgils fulles.
La flor ja esta fecunda
i l’ametlló, cada cop més fort,
porta l’esperma d’eternitat.

El dia que vulguem prendre
el nostre tros de cel,
ja no sentirem
la coïssor malaltissa i gasiva
de l’avarícia en l’estimar.

Som i no cal donar comptes.
La llibertat ve de l’home
i la fidelitat neix
i és fruit del sentiment.

Demà, ens ajaurem a la prada de Seralpuc
i si vols, sobre la flongesa de l’herba,
et besaré,
sota l’ombra fresca del nostre ametller.