dimecres, 12 de desembre de 2007

BUSCA DE PARELLA

Ahir a la nit, vaig començar a omplir un qüestionari, d’aquests en que la gent busca parella. Vaig contestar una multitud de preguntes . Les vaig contestar totes amb honestedat, dient tota la veritat i pensant que no tindria respostes. Ailàs!...quina sorpresa, sis formoses femelletes de mes de cinquanta anys, estarien disposades en principi -al menys- a tenir la coneixença, amb un senyor gros i calb de 65 anys, avi, pensionista i que no practica cap tipus d’esport, excepte el d’escriure una mica, pensar i ser espectador del pas del temps.
Contràriament a les meves activitats, les de les meves possibles “partenaires”, són sortir a ballar, anar a fer senderisme, viatjar per tot arreu i passar-ho bé, anant al cinema, al teatre, a restaurants xinesos, navegar i escoltar tot tipus de música, des de la salsa al rock, amb llurs concerts corresponents. Aquestes dones em volen matar!!! Els hi hauré d’adjuntar a més a més, el meu informe mèdic de Can Ruti per què no es portin a engany. Després hauré d’especificar els meus estats de comptes amb “La Caixa”, no em confonguessin amb una altra persona. De totes maneres, el temps transcorregut era massa breu, per que poguessin contrastar dades.
Tot això em produeix tristor. Perquè substancialment, la gent devem estar sols i buits. No tenim temps de veure passar els núvols, ni volem sentir el vent suau i pacient acaronant-nos els cabells o la cara. Els meus pocs cabells són tan blancs...