dilluns, 10 de desembre de 2007

SERÉ TU AMANTE ... BANDIDO.

Així diu la cançó d’en Bosé, així és com jo voldria ser, però ja quasi no és possible, és ben segur, que caldria una enquesta entre totes les apuntades al “Imserso”, perquè tingués alguna possibilitat de trobar una parella que m’acceptés. Després que m’agradés a mi i finalment que li agradés a la meva dona. A mi la veritat és que sempre m’han agradat les senyores. M’han agradat molt. Sobre tot la meva... Per vocació, jo hauria d’estar catalogat com un “mujeriego”, un faldiller, però un faldiller fracassat i tímid. I això es tradueix -cosa que m’emprenya- en que diuen que sóc simpàtic i molt bona persona... malament, així no anem enlloc. No es pot ser al mateix temps, un cràpula i una bona persona, o si...?
Al menys sóc reconegut com un tipus que no fa mal a ningú, la veritat és que si puc fer un favor, en sóc feliç de fer-lo, però m’agraden les senyores una bogeria. Es que és un ser perfecte, fins i tot ho reconec, les altres també. SOC UN FALDILLER.

2 comentaris:

menta fresca ha dit...

entesos, dilluns amb pantalons!!

Carles Casanovas ha dit...

Si perquè si hem presento a la Plaça
dels Enamorats sens pantalons...futaré una fila...
T'espero amb un garrofer i una palmera.
Ja tinc reservada taula al Casal de
Tiana, per mi ja sé el que prendré
Cargols a la Paterrellada, o no...?