dilluns, 12 de maig de 2008

ARROSSADA POPULAR

Dissabte vaig anar a la Festa Major de Castellolí. La Concepció de Cal Fuster , va avisar-me que havien baixat un escrit del meu Blogg i me’l van publicar en el programa.
Plovia a bots i a barrals, però què coi, van fer una paella per a tres-cents. La van fer sota un cobert, però una mica lluny del local del “centru” que és on vam dinar l’arròs.
Per portar la gran paella va ser precisa una grua i un tractor. La paella bambolejava, penjada del ganxo. Al final se’ls hi va abocar una mica, no importa tot el Poble era allí i ens ho vam
passar molt bé.
De la inauguració de la Plaça del Poble, haig de fer-ne una crítica. Per a mi sempre serà “ La Plaça de Cal Bonhome”, la casa de la Maria de Cal Bonhome - la modista, d’en Pere i de n’ Albert els seus fills i d’en Joan son pare.
Castellolí té l’avantatge de que cadascú pertany a alguna casa.
Jo per exemple, en sóc “ El Carlus d’Estudi “ per que el meu pare n’era el mestre i vivíem en un annex a l’escola.
"L’alcalde és el Jaume de Cal Jaume", una antiga masia. La meva dona és la Dolors de Cal Patxó, neboda d’en Venanci, a les dones de Cal Patxó , de vegades els hi poden dir patxones. Ningú s’ofèn , perquè cadascú pertany a una casa determinada,
Jo a Castellolí, en sóc molt orgullós de que m’anomenin així i
que em diguin que sóc “pastat” al meu pare. Crec que s’equivoquen el meu pare era un mestre, era El Mestre i els seus alumnes encara el recorden.

3 comentaris:

merike ha dit...

He escrit "als poemes" quan tenia 8 anys.
Aquest és un encara me'n recordo:-)

EL COR

El cor està batent al meu pit
que no pot parar de batre
quan aquest cor ja no té força per batre
el treball de vida ha acabat.

en finès:

sydän sykkivi rinnassani
se lyömättä olla ei voi
se sydän jos lyödä ei jaksa
on päättynyt elämän työ.

Carles Casanovas ha dit...

En el temps que vas escriure aquest
poema, el teu país lluitava per la seva independència front els vostres
amics soviètics i la fera d'en Stalin.
...Quina victòria dels finesos !!!
sobre les terres i els llacs.

Que bategui el teu cor de nena,
des de Tiana s'escolten
els seus rumors.
Es l'ànima de Finlandia
i dels seus fills
sota el glaç
del cel gelat d'hivern.
i sota el sol de mitja nit.

Carles per Finlandia i per Merike

merike ha dit...

Gràcies Carles, és fàcil per a tu té escriure una poeme! No havia nascut encara durant la guerra:-) 1939-1940 et 1941-1944.

Ets un home molt culte, sóc tan feliç per a aquest poema i el bo coneixement del destí del nostre país que m'has fet veure. Espero que hagi pogut fer jo mateix entès...

Ets un home afortunat, també. La meva poesia no complaïa Joan:-D
Quan li ho escrivia, no el publicava!

Bona nit!