divendres, 23 de maig de 2008

LA LLUNA

La meva germana Maria Rosa, quan jo tenia nou anys i ella disset, era per a mi el meu mirall, ens estimàvem amb bogeria. Jo la veia com un ser providencial, un fenomen de la natura. Els seus contes eren del temps en que la mainada no mirava la televisió, per tant eren contes que haurien d’abastar les meves expectatives i a més per a mi, haurien de ser creïbles i contrastables. La meva germana va dir-me que el què veuria i sentiria no era cap conte, era la realitat.
Una nit de lluna plena, blanquíssima i rodona Va portar-me fins el terrat de la casa on vivíem. Llavors encara no hi havia, el que ara s’anomena contaminació llumínica.
Vam anar cadascú als nostres llits i agafant els matalassos els estiràrem a terra del terrat. Feia calor.
- Cal que estiguem molt còmodes per poder volar! –va afegir.
- Estira’t sobre el matalàs i mira la lluna fixament i estigues ben quiet...
Ella va fer el mateix... tot en silenci, els pares ja dormien. Era el mes d’agost de 1951. El meu cos es tornà ingràvid i suaument comença a elevar-se i a surar per l’espai, La lluna cada vegada, es feia més i més grossa, això és veritat i el meu cos levitava, ni el sentia. Tot d’una vaig constatar, que sense gens de por, hem queien les llàgrimes d’alegria i de emoció. Vaig canviar-me en el matalàs de ma germana, ella va abraçar-me i també va sanglotar.
El pare ens va despertar de matinada... i ens va besar. Au a dormir al llit! Bona nit Maria Rosa, bon dia germà...

6 comentaris:

merike ha dit...

La Merike et diu gràcies molt!!! Joan deu Peiroton no acceptava un premi DARDO de mi el abril 6: aixi he pensat que fas com ell. Després de tot, no sóc un català genuí! Ara sóc molt feliç i et dono petits petons! Els homes com tu són macos, fan el món un millor lloc per viure.

merike ha dit...

Això és una història emocional molt bonica que escriu aquí. Els dies abans de televisió eren les millors de la meva vida, també. Estic sentint que sigui massa vell per al món d'internet. M'encantaven els moments d'infantesa amb la imaginació. Entenc que una germana sigui malalta ara, tan trist. No puc escriure sobre coses bé en català com menta fresca fa però puc sentir el dolor tot i que no tinc cap germana o germans. Sempre desitjava que els havia tingut. Té així sort.

merike ha dit...

Finès entre tots i totes: Música finesa - una cançó italiana

Una cançó de la lluna platejada, com faria les paraules a un poema amb rimes???

La lluna platejada està fent un pont al mar
Una nit com això no podria venir una altra vegada
L'espero el meu amor, en va
La lluna se'n va darrere un núvol, el mar és gris

Una ànsia respon a la veu del meu cor
Sé que la meva felicitat hagi quedat de manera tan sola
Un altre està mirant la lluna amb te ara
Un altre l'ha pres de mi
La lluna platejada està fent un pont al mar

La lluna platejada està fent un pont al mar
Una nit com això mai no vindrà una altra vegada
L'espero en va el meu amor
La lluna se'n va darrere un núvol, el mar és gris.
Mai no hi haurà una altra nit així, mai

menta fresca ha dit...

caram quin record més bonic...va bé aixó de recordar.....com lo del makro ;)

Carme ha dit...

Cal estar cómode per volar.
Mirar la lluna o el cel fixament.
Estar quiet.

No sembla difícil! Volar de veritat... quin somni!

M'agrada molt el teu record. Gràcies.

Carles Casanovas ha dit...

Carme, ara encara plou i estic escoltant "Memori" per en Carreres,
quasi hem cauen les llàgrimes. He
parlat amb el meu cunyat i la germana
es troba millor i menja una mica.Plou.