divendres, 23 de maig de 2008

PARE NOSTRE DEL ROCAR

Ahir a la nit, abans d’anar-me’n a dormir vaig treure els gossos. La lluna era minvant, però la seva brillantor era suficient, per què sobre la mar negra, hi brillés amb tota la seva bellesa. Vaig recolzar-me a la barana de ferro i vaig mirar la negror de la nit. Malgrat la lluna, era una nit molt fosca. Però l’espectacle era sensacional... un reguitzell de barques de pesca ocupava tot l’horitzó, fent un rosari de llums.
Cada jorn des del meu Rocar, haig de donar gràcies a Déu per viure, tenir ulls per a mirar, tenir orelles per sentir i escoltar, una ànima per poder estimar, un cor per bategar, i un cos per sentir que sóc viu.

Pare nostre que esteu en el cel.....
Gràcies, per la vostre companyia,
dormiu tranquils,
Déu vetllarà per a vosaltres,
fins i tot per als agnòstics
Pare nostre que esteu en el cel.

6 comentaris:

merike ha dit...

Molt bonic, per a nosaltres agnòstics.
Ploraré si tu no accepta no el premi Pedraforca.. Jo el et donaves ahir sobre el meu blog.
Bona cap de setmana!

Carles Casanovas ha dit...

Merike, moltes gràcies,però jo no sé
manegar massa tot el sistema. Avui arriba el meu fill i per fi, podré penjar el "teu" premi en el meu Blogg, ara tinc por de no fer-ho be
i perdre tot el treball. Jo també et proposaré per una sorpresa, que en certa manera et donará una mica de Nacionalitat Catalana.

Carles Casanovas ha dit...

Merike, si busques a Google "el Pedra Forca" hi trobaràs molta informació de la Muntanya feta per muntanyencs,
amb gran quantitats de fotografies d'aquesta muntanya màgica.
No crec que us cabre a Helsinki !!!
Bon dissabta i diumenge.

menta fresca ha dit...

noi, veig que ja em pasen al davant, carai carai "guapito de cara", i despres dius que no tú, per cert ja et pots considerar afortunats per tot això que veus cada nit, pel que sents cada matí quan et lleves, per tenir als teus fills i net amb vosaltres......no vull sentir ni una queixa que surti de tú, d'acord? per cert quina mena de gossos son i com es diuen? jo en tinc un també.

Carme ha dit...

Doncs malgrat l'agnosticisme crec que donar les gràcies pel que tenim és una cosa indispensable i necessària: A déu, a la vida... a la sort, cadascú a qui li sembli.

Carles Casanovas ha dit...

MENTA, que m'he queixat mai ??