FESTA MAJOR

Ahir va trucar-me la Concepció de Cal Fuster Nou, va dir-me que un escrit que tenia penjat al meu Blogg, me’l publicaven al programa de Festa Major.
La veritat és que m’he sentit un xic aclaparat i al mateix temps honorat. Dic honorat, per que tot el mèrit, si és que el té, és del senyor Carles, el meu pare i mestre de Castellolí i de la senyora Maria, la mare mestra també i llevadora de al menys un terç de les persones i amics que demà veuré a la “paella municipal”.
M’estimo Castellolí, no puc passar pas més de dues setmanes, sense anar-hi i veure la seva gent. És clar, és un poble abastable, un paisatge conegut, uns amics sempre estimats, uns records comuns d’infantesa ò de jovenesa. Malgrat que no hi he nascut... és on m’hi he trobat més bé i les remembrances són nítides i sens màcula. Serà potser, que és on passaran les meves despulles més temps d’eternitat.
Tot això ho dic, sens recança i amb alegria. La joia de l’eternitat. Visca la Festa Major !!!